Flor blanca senzilla
de pètals rodons,
amb un toc de vida
que li dóna el groc.
Com de verdes tes fulles,
com de bells els pistils
Flor d’estepa estimada,
eterna companya
d’emocions passades,
emocions perdudes
de sentiments acabats
de jovenesa finita
i sentiments recordats.
Fins el sempre,
fins el mai,
fins l’espai,
fins el do,
fins el so.
Fins ara flor,
blanca, groga
senzilla
i sense olor.
de pètals rodons,
amb un toc de vida
que li dóna el groc.
Com de verdes tes fulles,
com de bells els pistils
Flor d’estepa estimada,
eterna companya
d’emocions passades,
emocions perdudes
de sentiments acabats
de jovenesa finita
i sentiments recordats.
Fins el sempre,
fins el mai,
fins l’espai,
fins el do,
fins el so.
Fins ara flor,
blanca, groga
senzilla
i sense olor.
Foto: Francesc Borràs
1 comentari:
Hola Carles,
Ja poden estar contentes aquestes margarides.
Preciós l'escrit
Publica un comentari a l'entrada