FONTETES

L’aigua de les fontetes
brolla sempre igual,
fresca, constant i alegroia,
tranparències lluminoses
amb bombolles d’eternitat.

Farem un got verd
amb una fulla de canya
i beurem a doll,
fins a assodollar-nos.
Cridòria de canalla,
mans de jovenesa
amb petons i moxaines.

Com sempre, fins ahir
fins la infantesa,
fins el mai,
que mai arriba.

La gelor vivificant
arribarà al poble,
després a l’Anoia,
al Llobregat
i a la mar,
mentre la meva ombra
vigila l’esperit
de l’aigua viva.