dilluns, 20 de juny del 2011

ORACIÓ PER LOLA ANGLADA.



Montsenyor...
per què ploreu,
si els llargandaixos
no ploren el Setembre.

I tu Narcís
d’ulls tan blaus
i cara rodona.

Ai, els meus angelets recatats,
diables i formigues
del castell arruïnat.

Cavaller de la llança
per què plores...

“Dalt del puig, ella voldria que el vent la prengués”
El vent del mai
l’ha près cap el sempre.

“No tinguis por diu el rossinyol”
Gatet, on és la Lola?
Dorm...
Margarida,
avui no tanquis el balcó,
deixa arribar-li
els flaires de Tiana.

“M’estimaria més fer aquest viatge
damunt d’una fulla”,
Lola, ja s’acosta la tardor,
et portarem totes les fulles
i en el carrer de les caputxes
hi cantarán els teus cucuts
i els teus mussols.

“Si n’eren tres tambors,
venien de la guerra
i el més petit de tots
porta un ram de ...”

“Gavina!...fa dies que visc a la mar,
i diria que m’ha pres un somni.
Diga’m si l’estiu és fora. Si ha marxat,
tornaré a casa,
que la mare i el pare passarien angúnia”

Pare nostre que esteuen el cel...
doneu-li les gràcies
i dieu-li que les nenes de col•lègi,
encara esperen Margarida.

Montsenyor,
perquè ploreu,
si els llargandaixos
no ploren el Setembre.


Tiana, 13 de setembre de 1984. Mor a la seva Tiana, Lola Anglada i Sarriera

Dibuix: Google

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

Carles, ja estàs apuntat a les Itineràncies poètiques.

T'enviaré una invitació perquè tu mateix puguis penjar els posts, tal com ho fas en aquest teu blog.

Pots participar un cop o més d'un, quan hi hagi un poema que t'agradi, agafes alguna cosa d'aquest poema i en construeixes un altre que el segueixi.

normalment hi posem una imatge, pe`ro no és imprescindible.

Fins aviat.