Mai havia rebut des del passat una postal tan directa. Signada, rubricada i datada fefaentment el dia catorze d’agost de mil nou cents vuit i enviada per la meva Tiana. La carta no te cap mena d’engany, és rotunda, prement el plomí amb tinta negra, sobre el paper, amb amor, quasi violentament, fins fer-la sortir dels seus límits... com un document notarial.
En nom de la meva, la nostra, de la vostra Tiana, us ofereixo la visió de la vila tranquil•la, quan els nostres ancestres somniaven en el futur.
Se’ls hi acostava però, com boca de llop, la Setmana Tràgica del 25 de juliol de 1909, on la Cartoixa de Montalegre no en va sortir massa ben parada a l’acció dels revoltats. Dom Fortunat Oudin va sol•licitar però a principis de l’any -sis mesos abans- a Capitania General de Barcelona, protecció pel convent de la Cartoixa. És devien témer el que va venir després. Gràcies a aquesta previsió, molt probablement és van evitar mals majors.
3 comentaris:
Carles, vaig veient les teves postals arribades de tant lluny en el temps i de tant a prop en l'espai. Em costa imaginar aquesta realitat que s'hi veu.
M'ha agradat molt això de veure com es posava la data, posant l'any com a 908... i és que feia quatre dies que encara érem al segle XIX!! :-))
Carles, tens un petit museu a casa teva!! :-))
Seguiu-me, en vindran mes, fins que les forces em deixin!
Publica un comentari a l'entrada