Tot passejant pel carrer Unió, davant de “L’Antiga
Fonda Martí”, ens hem trobat en l’àgora
del carrer amb vells amics, amb belles ànimes. Feia quasi fred perquè venia la
tempesta, oloràvem la pluja i ens esborronàvem per la realitat del nostre país,
i, drets al mig de l’antiga carretera volíem trobar una persona, només una,
dins del món polític, judicial, sindical, bancari, o fins i tot al cap damunt
de l’Estat que fós decent. No l’hem sabut trobar, no creiem que sigui per la
nostra miopia política. Tenim la sensació de que no hi és.
El poder els hi ha fet perdre la decència, els
diners dels altres els hi han fet ignorar els horitzons, i als ciutadans
honestos els hi han furtat la veu i llur
albir. Han jugat indecentment amb tots nosaltres, com vulgars trilers a
les Rambles de Barcelona. Mala gent aquets que juguen amb els estalvis, la
candidesa, la innocència i la feina dels altres. De tot això alguns en diuen
enginyeria financera, nosaltres en diem lladronici.
Com diu en Raimon en la seva antiga cançó: “No, diguem no, nosaltres no som d’eixe món”. No podem ni volem esperar. Volem justícia ara,
una legalitat ràpida que estigui controlada per persones impol·lutes i gens sospitoses
del malbaratament dels diners de tots. Ja sabem el perquè, qui, com i quant ens
han estafat; voldríem saber per a demà al matí a l’iniciar-se el dia, quan comencen
els judicis, la depuració de responsabilitats i el destí d’aquets malfactors.
Antiga Fonda Martí: Arxiu familar
Caixa forta Banc d'Espanya: Google
3 comentaris:
Ostres, CARLES, fa por aquesta caixa forta... la miro i és com si em faltés l'aire...
Quina llàstima arribar on hem arribat!! :-(
Llàstima que estigui buida!
Buida com les nostres butxaques.
I a més ens buiden el cor... Colla de brètols, si, nosaltres no som d'eixe món!
Publica un comentari a l'entrada