"I HAVE DREAM"

Millor dit, el meu amic Francesc va tenir un somni. Ahir vam sortir a passejar per la nostra Barcelona i ens va explicar a n’Enric i a mi, ben entrats dins del barri de Ribera, que havia tingut la fortuna de somniar, i que tenia la sort de recordar totalment el seu somnieig, i que era agradable,  profitós... Que ens ho explicava:

“Parlava amb algú del fet de que ja havia complert els setanta anys, i que per tant, per la lògica biològica, les perspectives vitals cada dia eren més minses. El company de somni li pregunta a en Cisco, que què en pensava de la seva vida; li va contestar que n’estava molt content de tot el que havia vist, de tot el que havia pogut fer... i per sobre de tot, del que havia sentit. Que estava molt satisfet d’haver viscut aquesta vida.

L’esperit preguntador li va preguntar a en Francesc, que quina valoració personal li donarien les persones que l’havien conegut i tractat. Un aprovat,  potser un aprovat pelat, - digué - , encara que no l’importaria un suspens, si això signifiqués  tornar a aquest món. L’ interlocutor i en Cisco van somriure.”

S’ha acabat el somni del meu amic i tot sortint de Santa Maria del Mar, els convido a un gelat de cucurutxo boníssim. I me n’adono de la sort que he tingut de tenir-los com a companys de tota una vida, i que les russes són precioses, que les poloneses també, que les catalanes són una delícia nostrada, que les franceses parlen en francès, que París  val tota una missa, que a la Plaça Reial ja no hi fa pudor a pixum i que hem retrobat el restaurant Les Quinze Nits ( a falta de Can Culleretes que està de vacances), que  s’hi menja un menú molt bo a un preu absolutament raonable. Jo també vull suspendre, Cisco, no m’importaria repetir amb uns companys així.

Jo no he tingut cap somni. Visc en una quimera. Tinc els meus amics amb mi.

Foto: Francesc Borràs