Passen els dies,
i més llongues
són les despertades.
Deu ser cosa d’un vell
que té encara
ganes de viure.
Somnis concrets
de joveneses del passat,
i que mai s’aturen
perquè temen el teu mai,
i després quan obro els ulls,
esclaten com bombolles
de sabó tornassolat
dins de l’univers
de les nostres vides.
Blufff... i ja no hi ets,
s’han acabat els colors,
i he despertat
sense saber on.
On érem,
què féiem,
i sobre tot on som.
Jo, demà et cercaré
en la meva nit,
escorcollant de cada recó del teu cos,
totes les espurnes de vida
que la foscor de la matinada em guardi.
Lloc web d'aquesta imatge
... que si brillen,que si no has de bufar massa, .
enlletralligada.blogspot.com
1 comentari:
Hola Carles,
Preciós !!!!!
Molt tendre i profund
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada