El meu fill en Jordi, que de programes, Blogs i fotos en sap un ou, m’ha penjat en el meu Blog la fotografia del Rocar, tal i com el veig cada matí quan hem llevo. Li ho agraeixo, per a mi és més important del que us podeu pensar, per que és un lloc de reflexió màgica, un lloc de descans espiritual i personal. Un lloc on els meus gossos, em donaven la volta per darrera i em llepaven el clatell i l’orella esquerra.
Es un goig tenir uns fills així, on l’hereu sap el que vull i hem fa feliç amb aquest detall. Que jo recordi en Jordi mai m’ha llepat cap orella!!
El proper dissabte portarem fins dalt la biblioteca, l’ordinador i tota la seva parafernàlia, doncs fins ara esta instal·lat en una habitació on el paisatge és escàs en comparació amb la part alta de la casa i dono l’esquena a la única finestra.
Demà hi haurà una poesia. Ara estic cansat.
dimecres, 20 de febrer del 2008
diumenge, 10 de febrer del 2008
TIANA POBLE D’ART I CULTURA.
Ho ben prometo, jo no en sabia res de l’article del Senyor Alcalde, a la revista d’informació municipal Plaça de la Vila on em declara: «tossut literat tianenc i degà del manteniment de la flama de la lletra i la paraula»!. M’ha deixat perplex i esmaperdut. Això vol dir que la meva vanitat ha estat seriosament tocada, potenciada i això és perillós per la meva integritat intel·lectual. Ara hauré abans de parlar o escriure, tenir molt en compte el que escric, parlo, o fins i tot llegeixo. Gràcies Senyor Batlle.
I sobre tot, mercès a tanta i tanta gent de Tiana que te inquietuds en vers el progrés de la vila. El que ens importa de veritat és el que es fa, com es fa i per que ho fem. Ho fem perquè ens agrada i ens satisfà. Això Emili és cultura, és saviesa i és sobre tot, l’entusiasme que alguns que havien dubtat de que existís, torna ara altre cop aflorar.
Si Emili, s’ha de ser tossut, constant i pacient. Sobre tot pacient perquè no serà fàcil. Sobre tot intentar no decebre els projectes de la gent que fa i vol fer cultura. Això no és cap mèrit...ens agrada i ho fem, tampoc podria ser d’altra manera. Som així, podríem dir que no tenim solució.
És diu que sempre som els mateixos, però no, cada cop en som més i cada dia en serem més, el que ens falta, és la canalització i l’ordenació. Una vegada vaig escriure que la cultura no en vol de cotilles. Era l’any 1983 a la sortida del franquisme, era en plena expansió de les llibertats trepitjades .
Ara continuo pensant igual, però amb mitjans distints, l’ordinador, el temps per rumiar, la soledat del jubilat... tinc tot el temps per a la reflexió. Tinc sobre tot, tot el temps per mirar el nostre “rocar de tiana” i posar-hi tots els pensaments, poesies i la llum que sóc capaç de transmetre. A mi al menys no hem falta la bona voluntat. Els llums són certament limitats, però són els meus, d’allà on no n’hi ha no en raja !
N’estic content de tenir-te com alcalde. Sé que no et mouen obscurs interessos i posaria la ma al foc per tots i cada un dels membres del teu Govern i per a tu mateix.
De totes les altres persones i entitats que en fas menció, què n'haig de dir... si són els meus amics de tota la vida. N’hi manquen alguns, que han passat a formar part de la veritable història de la vila, ells són el nostre orgull, ells són el llegat que podrem deixar als nostres fills i néts. N’hi falten uns altres que espero que quant s’hagin cremat els encenalls de la renyina política tornin a redós de l’angoixa i desig cultural de la vila. Els necessitem a tots.
I sobre tot, mercès a tanta i tanta gent de Tiana que te inquietuds en vers el progrés de la vila. El que ens importa de veritat és el que es fa, com es fa i per que ho fem. Ho fem perquè ens agrada i ens satisfà. Això Emili és cultura, és saviesa i és sobre tot, l’entusiasme que alguns que havien dubtat de que existís, torna ara altre cop aflorar.
Si Emili, s’ha de ser tossut, constant i pacient. Sobre tot pacient perquè no serà fàcil. Sobre tot intentar no decebre els projectes de la gent que fa i vol fer cultura. Això no és cap mèrit...ens agrada i ho fem, tampoc podria ser d’altra manera. Som així, podríem dir que no tenim solució.
És diu que sempre som els mateixos, però no, cada cop en som més i cada dia en serem més, el que ens falta, és la canalització i l’ordenació. Una vegada vaig escriure que la cultura no en vol de cotilles. Era l’any 1983 a la sortida del franquisme, era en plena expansió de les llibertats trepitjades .
Ara continuo pensant igual, però amb mitjans distints, l’ordinador, el temps per rumiar, la soledat del jubilat... tinc tot el temps per a la reflexió. Tinc sobre tot, tot el temps per mirar el nostre “rocar de tiana” i posar-hi tots els pensaments, poesies i la llum que sóc capaç de transmetre. A mi al menys no hem falta la bona voluntat. Els llums són certament limitats, però són els meus, d’allà on no n’hi ha no en raja !
N’estic content de tenir-te com alcalde. Sé que no et mouen obscurs interessos i posaria la ma al foc per tots i cada un dels membres del teu Govern i per a tu mateix.
De totes les altres persones i entitats que en fas menció, què n'haig de dir... si són els meus amics de tota la vida. N’hi manquen alguns, que han passat a formar part de la veritable història de la vila, ells són el nostre orgull, ells són el llegat que podrem deixar als nostres fills i néts. N’hi falten uns altres que espero que quant s’hagin cremat els encenalls de la renyina política tornin a redós de l’angoixa i desig cultural de la vila. Els necessitem a tots.
diumenge, 3 de febrer del 2008
AQUEST ANY
Aquest any,
la primavera vindrà abans,
l’Abril arribarà el mes de Març
i si plou,
les poncelles s’obriran
el tercer mes del 2008.
L’Abril
naixerà el mes de Març,
i en Quico tindrà
una germana Llerena,
filla d’en Nando,
i serà l’amiga de sa mare,
i una de les joies de la Dolors.
“Lavia”,
la mare de la Idòia,
“tiene el corason partio”,
quatre nets són molt d’amor.
Però repartir tant...
hi estem acostumats,
la font és molt pregona
i el doll és tant gran...
Pel moment ,
ja hi som tots,
si et plau, porta’ns l’aigua.
L’estiu serà llarg,
i l’Avi vol banyar-se
amb l’Abril,
tot dançant amb en Quico.
la primavera vindrà abans,
l’Abril arribarà el mes de Març
i si plou,
les poncelles s’obriran
el tercer mes del 2008.
L’Abril
naixerà el mes de Març,
i en Quico tindrà
una germana Llerena,
filla d’en Nando,
i serà l’amiga de sa mare,
i una de les joies de la Dolors.
“Lavia”,
la mare de la Idòia,
“tiene el corason partio”,
quatre nets són molt d’amor.
Però repartir tant...
hi estem acostumats,
la font és molt pregona
i el doll és tant gran...
Pel moment ,
ja hi som tots,
si et plau, porta’ns l’aigua.
L’estiu serà llarg,
i l’Avi vol banyar-se
amb l’Abril,
tot dançant amb en Quico.
divendres, 1 de febrer del 2008
PUM... PUM...
T’enyoro
i només el tornar
a les nostres soledats,
em fa pressentir
la teva presència.
Avui papallones,
moltes papallones.
I com sempre la brisa,
i com sempre tu,
i com a tot el temps, el silenci,
i com mai els teus llavis.
Intens,
profundament intens,
el sentiment, el rubor i la rosa...
Pum, pum !
És el crit, és la força,
és passió, és l’amor ?
Pum...pum !
Vanitats, és la vida,
són papallones,
és la química, són hormones,
ara diuen, que són feromones.
i només el tornar
a les nostres soledats,
em fa pressentir
la teva presència.
Avui papallones,
moltes papallones.
I com sempre la brisa,
i com sempre tu,
i com a tot el temps, el silenci,
i com mai els teus llavis.
Intens,
profundament intens,
el sentiment, el rubor i la rosa...
Pum, pum !
És el crit, és la força,
és passió, és l’amor ?
Pum...pum !
Vanitats, és la vida,
són papallones,
és la química, són hormones,
ara diuen, que són feromones.
diumenge, 27 de gener del 2008
Relats Conjunts
El vailet havia entrat d’estranquis i sense pagar. El guarda jurat del museu, sabia molt bé que en Joaquim entrava sens pagar i d’amagatotis, però quan veia al nen absort davant de les pintures, no li deia res i també quedava embadalit observant la criatura. Tothom mirava a tothom, fins i tot ara, nosaltres admirem l’obra d’art, el guarda, el marc, el museu, l’entrada, els ulls d’en Joaquim, les seves mans i el seu pit espitregat. Tots som espectadors del museu. Tots som espectadors de la vida.
Aquesta és la meva primera aportació als Relats conjunts.
A LA MEVA MARIA
Quan vaig saber que la meva jove estava prenyada no sabia el sexe del nadó que venia ....
A LA MEVA MARIA.
Ara quan s’acosta el Nadal,
obre els ulls fill meu,
fill del meu fill.
Contempla el sol de l’albada,
escolta les musiques del món
i olora els perfums de Tiana.
Vine amb l’avi,
caminarem pels seus caminois.
Als Nou Pins hi cercarem l’espai,
i el príncep del Verd
ens guiarà fins a la mar.
A la Mediterrània, hi coneixeràs
el Rei del Blau.
Pujarem a la Cartoixa
fins trobar les Fonts del Temps.
Anirem cap Alella
on neix el dia
i a Coll de Vendrans
hi trobarem la teva aura.
Vine amb l’avi,
fill meu,
fill del meu fill.
Escolta aquests batecs
tant profunds,
són de la mare...
Els seus sospirs
son l’aire del color dels camps.
Quan vinguis al món
l’avi haurà plantat
totes les roselles.
Digues-li als teus
pares que sembrin
llavor de ginesta.
Vull veure el roig i el groc
a totes les muntanyes de Tiana.
Tiana, 1999
A LA MEVA MARIA.
Ara quan s’acosta el Nadal,
obre els ulls fill meu,
fill del meu fill.
Contempla el sol de l’albada,
escolta les musiques del món
i olora els perfums de Tiana.
Vine amb l’avi,
caminarem pels seus caminois.
Als Nou Pins hi cercarem l’espai,
i el príncep del Verd
ens guiarà fins a la mar.
A la Mediterrània, hi coneixeràs
el Rei del Blau.
Pujarem a la Cartoixa
fins trobar les Fonts del Temps.
Anirem cap Alella
on neix el dia
i a Coll de Vendrans
hi trobarem la teva aura.
Vine amb l’avi,
fill meu,
fill del meu fill.
Escolta aquests batecs
tant profunds,
són de la mare...
Els seus sospirs
son l’aire del color dels camps.
Quan vinguis al món
l’avi haurà plantat
totes les roselles.
Digues-li als teus
pares que sembrin
llavor de ginesta.
Vull veure el roig i el groc
a totes les muntanyes de Tiana.
Tiana, 1999
divendres, 25 de gener del 2008
ALS MEUS AMICS
Abans que els vostres ulls
albirin la claror del mai.
Abans que el fred infinit
ofegui els meus batecs.
Abans que els nostres sentiments,
no siguin ni els records.
Ara que estem junts - amics –
vull dir-vos que us estimo.
Margarita - Sa Riera –
En Toni - Tavallera.-
I, vosaltres ací
amb mi, com sempre
en el nostre cant constant
i etern de vida.
Demà de matinada, Joseps
quan surti el sol,
respireu el xaloc calent
i recolliu el palangre,
ple d’estrelles de mar
i d’històries perdudes.
I tu, Pepe
Marinel.lo de l’ànima
quant surtis cap a l’Hospital
a tapar els forats
per on s’escola la vida,
vigila si veus en Jaume.
Estarà plantant enciams
sota la feixa de la figuera
on l’aigua és tant fresca
i l’oreig és tant dolç.
Ramon, amic
de més amunt de Dover
porta’m una bufanda
escocesa. Tinc fred...
i estic tou.
Digues-li a la teva dona
la Marta, que no em renyi
i que recordo Porqueiros.
Albert, “Negri”...
quant tornis de l’Andalus
porta’ns escalfor d’agost,
tebior del migdia,
de cel blanc
en pobles blancs
i oliveres verdes.
Alvar, d’allà
on surten els colors
i on les mans es fan coloms,
porta’m un branquilló
de ginesta,
olor de menta fresca
i una Rosella vermella.
Àngela,
mira el cel
que n’està de net.
Recorda amb nosaltres
els llargs sobretaules,
les immenses rialles
i les platges suaus
de Na Macaret.
Amics,
abans que els vostres ulls
albirin la claror del mai,
abans que el fred infinit
ofegui els meus batecs.
Abans que els nostres sentiments
no siguin ni els records,
Ara que sentim, amics...
...vull dir-vos que us estimo.
Tiana, 31 de Desembre del 1991
albirin la claror del mai.
Abans que el fred infinit
ofegui els meus batecs.
Abans que els nostres sentiments,
no siguin ni els records.
Ara que estem junts - amics –
vull dir-vos que us estimo.
Margarita - Sa Riera –
En Toni - Tavallera.-
I, vosaltres ací
amb mi, com sempre
en el nostre cant constant
i etern de vida.
Demà de matinada, Joseps
quan surti el sol,
respireu el xaloc calent
i recolliu el palangre,
ple d’estrelles de mar
i d’històries perdudes.
I tu, Pepe
Marinel.lo de l’ànima
quant surtis cap a l’Hospital
a tapar els forats
per on s’escola la vida,
vigila si veus en Jaume.
Estarà plantant enciams
sota la feixa de la figuera
on l’aigua és tant fresca
i l’oreig és tant dolç.
Ramon, amic
de més amunt de Dover
porta’m una bufanda
escocesa. Tinc fred...
i estic tou.
Digues-li a la teva dona
la Marta, que no em renyi
i que recordo Porqueiros.
Albert, “Negri”...
quant tornis de l’Andalus
porta’ns escalfor d’agost,
tebior del migdia,
de cel blanc
en pobles blancs
i oliveres verdes.
Alvar, d’allà
on surten els colors
i on les mans es fan coloms,
porta’m un branquilló
de ginesta,
olor de menta fresca
i una Rosella vermella.
Àngela,
mira el cel
que n’està de net.
Recorda amb nosaltres
els llargs sobretaules,
les immenses rialles
i les platges suaus
de Na Macaret.
Amics,
abans que els vostres ulls
albirin la claror del mai,
abans que el fred infinit
ofegui els meus batecs.
Abans que els nostres sentiments
no siguin ni els records,
Ara que sentim, amics...
...vull dir-vos que us estimo.
Tiana, 31 de Desembre del 1991
Subscriure's a:
Missatges (Atom)