UN VAIXELL.

Un vaixell de fulla de canya,
com quan era infant.
Aniré a l’oceà de les Fontetes
i en les aigües del torrent
em faré a la mar,
...navegaré pels corrents de la vida.

MATINADES

M’he despertat de matinada,
suaument,
dolçament,
apassionadament,
tranquil
i sense desig.

Dormíes al meu costat
i jo escoltava
el teu respirar,
acompassat,
cadenciós i tendre.

He sentit la teva escalfor
i l’olor dels teus somnis.
Amb por per no despertar-te,
t’he acaronat un maluc,
desprès la cintura
i he pujat fins a les sines.

Tu m’has dit,
- amb un murmuri –
- deixa’m,
i a contracor
jo t’he deixat.
Bon día amor,
comença el día.

LA FONT DEL LLEÓ

Al costat d’en Joan Samsó,
reposa i vigila
sobre la font calenta,
sobre la font fumant
la bèstia més ferotge,
de Caldes: el lleó.

Sempre feroç,
sobre l’escambell.
Lluny de la seva pàtria,
espera que el temps passi
el temps que mai passarà.

Sota l’esquitx
d’aigües remeieres,
en el clot de la vida,
venen a cercar
l’esperança del demà.

Beveu del meu baf,
alimenteu-vos d’eternitats.

MARIA ROSA

Fa temps que ens vas deixar,
però la teva presència continua.
Surts de la boira
i m’ilumines el camí.

La germana s’aparta
i em diu...passa, vine amb mi.
Ja vindré estimada,
encara és d’hora
i la drecera molt llarga.

GARBELLANT...

Entre cistelles i cistells,
estic garbellant la vida,
en els garbells més fins,
hi faig passar la memòria
pel sedàs dels records,
un a un, des del magatzem
al cabàs del viure.

LES DIVINES PASTORES

Les divines pastores
i la Mare del Diví Pastor
amb carrossa d’esclaves
treuen a passejar el Nen,
mentre el guàrdia civil,
-cara arrugada-
amb fusell a l’espatlla
i l’arma carregada
es fa el fatxenda
lluint -exultant- un somriure
al mig de tanta mossa jove.

Lliris i clavells
fan olor i són vermells,
embafen,
fan pudor a ”régimen”
i els fanalets s’apaguen
i les mantellines cobreixen
les luxúries del món.
Olor a cera,
a roba planxada
i a pecats que no va
tapar la guerra.

Per Sant Francesc d’Assís
processó…
i anirem tots cap el cel.

“Quan jo n’era petitet,
Festejava i presumía.
Espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia”

Ara ja no en sóc petitet,
però encara somnio,
encara guardo l’anell,
per si la força m’oblida.

“ai clavell morenet,
estimada rosa del dia”