Fa temps que ens vas deixar,
però la teva presència continua.
Surts de la boira
i m’ilumines el camí.
La germana s’aparta
i em diu...passa, vine amb mi.
Ja vindré estimada,
encara és d’hora
i la drecera molt llarga.
però la teva presència continua.
Surts de la boira
i m’ilumines el camí.
La germana s’aparta
i em diu...passa, vine amb mi.
Ja vindré estimada,
encara és d’hora
i la drecera molt llarga.
2 comentaris:
Una foto molt maca d'una persona estimada... M'agrada el teu blog, Carles, és tot ple de sentiment :-)
Som sentiment, oi...?
Publica un comentari a l'entrada