Les divines pastores
i la Mare del Diví Pastor
amb carrossa d’esclaves
treuen a passejar el Nen,
mentre el guàrdia civil,
-cara arrugada-
amb fusell a l’espatlla
i l’arma carregada
es fa el fatxenda
lluint -exultant- un somriure
al mig de tanta mossa jove.
Lliris i clavells
fan olor i són vermells,
embafen,
fan pudor a ”régimen”
i els fanalets s’apaguen
i les mantellines cobreixen
les luxúries del món.
Olor a cera,
a roba planxada
i a pecats que no va
tapar la guerra.
Per Sant Francesc d’Assís
processó…
i anirem tots cap el cel.
i la Mare del Diví Pastor
amb carrossa d’esclaves
treuen a passejar el Nen,
mentre el guàrdia civil,
-cara arrugada-
amb fusell a l’espatlla
i l’arma carregada
es fa el fatxenda
lluint -exultant- un somriure
al mig de tanta mossa jove.
Lliris i clavells
fan olor i són vermells,
embafen,
fan pudor a ”régimen”
i els fanalets s’apaguen
i les mantellines cobreixen
les luxúries del món.
Olor a cera,
a roba planxada
i a pecats que no va
tapar la guerra.
Per Sant Francesc d’Assís
processó…
i anirem tots cap el cel.
5 comentaris:
Ai, mira, la meva escola es deia Divina Pastora hehehe... i després li van canviar el nom per Madre del Divino Pastor (en castellà, clar)... Ara, l'escola continua, però el nom és en català :-))
Jo en tinc molt, molt bons records, he de dir la veritat :-)
Ei, jo també vull anar al Cel!! ;-)
Jo també vaig anar a la Divina Pastora - d'Igualada- fins els setze anys. No recordo que mai s'hagués canviat de nom, fins i tot vam tenir una monja que quan va arribar era la "Madre del Divino Pastor", però nosaltres la vam batejar com a "Madre Pastora". Al principi es va enfadar però va acabar amb el nostre nom i contenta.
El meu avi era cosí germà del Pare Tous i quan venia alguna visita ens presentaven a la meva germana i a mi com a les nebodes del Fundador.
Devia entrar-hi l'any 1946 o 47 i sempre vam parlar en català. Els llibres lògicament eren en castellà, però les classes en català.
Jo també en tinc molt bon record...
La foto és d'una de les processons del col·legi. Les que porten la Verge són amigues de la meva germana gran. Jo suposo que encara anava amb l'uniforme...
Volia posar el meu nom i me l'he deixat, sóc la Dolors, la dona d'en Carles.
Ondia Dolors! no sabia que eres parenta del Pare Tous Soler, em deixes parat.
Ai, he llegit el comentari de la DOLORS pensant que era del Carles i pensava que era ben estrany que a Igualada l'escola fos mixta! ;-))
Ei, DOLORS, a que el nostre uniforme era dels més xulos que hi havia? ;-) A totes les escoles els portaven grisos, blaus... el nostre a quadres escocesos!! :-))
Caram!! Recordo perfectament quan celebràvem el "Dia del Fundador" ;-) i per casa hi havia un llibre que parlava de la seva vida :-)
Jo vaig néixer el desembre del 61 i no vaig començar a anar a l'escola fins que tenia gairebé cinc anys!! o sigui que seria l'octubre del 66, tenia quatre anys i nou mesos... A la meva escola sí que es parlava més castellà... suposo que depenia molt del professorat...
Però sí, sí, tinc molts bons records... hi vaig anar fins acabar l'EGB o sigui que tindria uns tretze anys (si faig bé les restes hehe)
Publica un comentari a l'entrada