LILÀS I JOSEPETS

Per a guarnir la taula,
un sobretaula blanc
i unes lilàs liles.
A Castellolí dels lilàs liles
en diuen lilàs.
Dels lilàs blancs
en diuen Josepets.

Els Josepets de flor blanca
quan fa sol,
fan mal a la vista
i la seva olor intensa,
enlluerna els sentits.

Prefereixo el lila dels lilàs,
no tant lluent, més íntima,
més de Dijous Sant,
després de Missa.

El Dissabte serà de Glòria.
Sota els Pinyarets,
i sota el vell Castell
que tot ho vigila,
la Ressurrecció i la vida.

EL REI

Jo sóc veí del Rei,
i la meva cosina Joana
no en sap res de monarquies,
i això, que ella n’és la Reina.

N’Albert – el meu amic -,
i cabaler de cal Bonhome,
és va casar amb la “reia” Joana
i van tenir dos prínceps,
Roger el Valent
i Marc el Moter.

La Dana, la seva gossa,
és un ca especial,
una bèstia moixosa,
carinyosa i peluda.

Entra a cal Patxó
i es menja el pinso
de la Mixeta
que és la gata
de la tieta.

I “colorin i colorat”
aquest conte s’acabat...
de moment.

EL CIRERER NOVELL

El va plantar el vell Patxó,
acaba de florir ara
i comença a fer cireres,
verdes i menudes.

Seran vermelles i dolces
d’un roig de sang,
cireres de Castellolí,
vora el torrent,
son fruits verds
que mou el vent.

Lleveig de mitja tarda,
sol intens
i dolçor àcida
sobre el terròs,
davant de l’eixida.

OMBRES D'ESTIU

Ombres d’estiu,
damunt d’un cagarro de matxo,
penombres del passat,
muntanya de les obagues
i Can Pomés endevinat.

Pals de fusta enquitranada
i fils de telèfon,
sobre xicres
de blanca porcellana
I la iaia Carmeta s’ho mira,
la iaia més iaia
de totes les iaies
amb la seva bata.

Paisatges que no tornaran,
amb pallers fets de palla.
En Jaumet de cal Rei
abraça la seva princesa.

Monarquies impossibles
d’una tarda a Castellolí
mentre el sol s’aplana.

48 ANYS.

Primera foto,
primer día de festeig,
d’un caminar que dura.
Sempre.


Una marxa que no ha parat,
ni en el goig, ni en la fatiga,
ni en la salut,ni en la malaltía,
sempre caminan junts,
de vegades emprenyats,
però al costat.
Sempre.

Llavors, jo vestía corbata
i ens mostràvem pensatius,
que tot el poble ens veiés.
- Que si que en Carles
i la Dolors de Cal Patxó
festegen.
Tot el poble en va ple.
Ja s’agafen de les mans.
Sempre.

Sol de mitja tarda,
en un dia de Pasqua,
ara farà
quasi bé l’eternitat.
Sempre.

Foto: Patrici
Arranjament: Uri

UN ÀNGEL

He pujat a l’hospital
i el déu del bisturí
m’ha ensenyat el forat,
per on he tornat
a la cursa.

Li he donat les gràcies
i m’ha dit que no és Déu,
Potser no,
però és un àngel.

Del Google:
VALVULA PARA EL TRATAMIENTO DE LA HIDROCEFALIA

ADÉU A LES ARMES.

Molta set vestida de caqui,
no tornarem mai més,
mai, mai, mai...mai, mai.
No, no, no, nono, no.
Armes i fusells
i cansament a la Mussara.

Un oficial somriu,
mentre l’altre li diu
no puc més,
que no... que no puc més.
No tornarem mai més,
No,no, no, nono, no.

Reposeu amics que la mili s’acaba
i veurem la novia
i besarem els seus ulls
i mirarem el seu esguard
i baixarem els mausers
i desarem els canons.

“ Allá por la la Mussara
se oye un ruido extraño...
Rumba la rumba la rum,
serán los soldaditos que...”

Mai més,
no tornarem mai més,
No, no, no.