Primera foto,
primer día de festeig,
d’un caminar que dura.
Sempre.
Una marxa que no ha parat,
ni en el goig, ni en la fatiga,
ni en la salut,ni en la malaltía,
sempre caminan junts,
de vegades emprenyats,
però al costat.
Sempre.
Llavors, jo vestía corbata
i ens mostràvem pensatius,
que tot el poble ens veiés.
- Que si que en Carles
i la Dolors de Cal Patxó
festegen.
Tot el poble en va ple.
Ja s’agafen de les mans.
Sempre.
Sol de mitja tarda,
en un dia de Pasqua,
ara farà
quasi bé l’eternitat.
Sempre.
primer día de festeig,
d’un caminar que dura.
Sempre.
Una marxa que no ha parat,
ni en el goig, ni en la fatiga,
ni en la salut,ni en la malaltía,
sempre caminan junts,
de vegades emprenyats,
però al costat.
Sempre.
Llavors, jo vestía corbata
i ens mostràvem pensatius,
que tot el poble ens veiés.
- Que si que en Carles
i la Dolors de Cal Patxó
festegen.
Tot el poble en va ple.
Ja s’agafen de les mans.
Sempre.
Sol de mitja tarda,
en un dia de Pasqua,
ara farà
quasi bé l’eternitat.
Sempre.
Foto: Patrici
Arranjament: Uri
Arranjament: Uri
2 comentaris:
Això em recorda al meu propi compromís
és una història divertida
potser un dia vaig escriure ...
era l'any 1970
És maco oi Merike,.. retrobar la vella fotografía que ens va fer un amic sensa donar-nos en conte, i a la fí tornar cada setmana, a fer el mateix camí, agafats de les mans.
Sí, és maco.
Publica un comentari a l'entrada