Ombres d’estiu,
damunt d’un cagarro de matxo,
penombres del passat,
muntanya de les obagues
i Can Pomés endevinat.
Pals de fusta enquitranada
i fils de telèfon,
sobre xicres
de blanca porcellana
I la iaia Carmeta s’ho mira,
la iaia més iaia
de totes les iaies
amb la seva bata.
Paisatges que no tornaran,
amb pallers fets de palla.
En Jaumet de cal Rei
abraça la seva princesa.
Monarquies impossibles
d’una tarda a Castellolí
mentre el sol s’aplana.
damunt d’un cagarro de matxo,
penombres del passat,
muntanya de les obagues
i Can Pomés endevinat.
Pals de fusta enquitranada
i fils de telèfon,
sobre xicres
de blanca porcellana
I la iaia Carmeta s’ho mira,
la iaia més iaia
de totes les iaies
amb la seva bata.
Paisatges que no tornaran,
amb pallers fets de palla.
En Jaumet de cal Rei
abraça la seva princesa.
Monarquies impossibles
d’una tarda a Castellolí
mentre el sol s’aplana.
2 comentaris:
Estic aprenent: Castellolí
YouTube: parcmotor Castellolí:)
La foto és preciosa, i la poesia.. bisou!
Tant dit sense proclamar res directament, que maco, Carles!
Publica un comentari a l'entrada