El Rocar

Al Rocar,
sobre la Casa Alta,
entre el verd, la mar i els blaus,
he trobat un amagatall, teu i meu, nostre i vostre.

No em pregunteu pas com ha estat,
era tot just caminant,
fugint del soroll,
buscant el vent, trobant la pau.

He vist,
la ginesta florida,
l´he olorada.
Una abella s’ha envolat emprenyada.

Els matolls veïns,
són de flors blanques, flors d’estepa,
petites margaridoies
mullades d’esperança.

Amb un llargandaix airós,
ens hem espantat
al mig d’un salt.

He caigut ben pla
sobre un matoll d’espígol.

Tot veient el cel,
tot veient la nostra mar,
tot veient els nostres turons
he pensat que aquest lloc era el nostre i el vostre.

Era el teu i el meu.
No em preguntis pas com, era Tiana.