dissabte, 14 de juny del 2008

ESTIC CANSAT

Estic cansat, però la il·lusió d’anar demà a veure els meus néts i fills als Pirineus, fa que em reviscoli i em vinguin les ganes de viure i sentir la vitalitat dels aires purs. Si tinc temps vull anar fins a Sant Joan de les Abadesses i veure una altra vegada la solidesa de les pedres mil·lenàries.
És agradable passejar per Sant Joan. Aviat està vist per un profà com jo.
És una vila equilibrada amb la seva història i amb la seva arquitectura. És una ciutat que no cansa, ni per una persona, coixa com jo en aquests moments. El seu centre, és tot pla i al diumenge es poden comprar uns pastissos a uns establiments de pastisseria... Suposo que demà el riu baixarà fort després de tantes pluges. Vull tornar a la plaça porticada, la Plaça de
la Vila. És petita quadrada i sota voltes plena d’establiments en ple decandiment. Això us ho confirmaré demà, quan hi hagi tornat. Fins ara tots els establiments és traspassen als pocs dies del seu lloguer inicial.
El riu que passa per Sant Joan és el Ter i s’hi ajunta amb L’Oganés que ve d’un poblet preciós, Ogassa. Val la pena visitar el poblet, pujar carretera amunt i escoltar el torrent com salta i s’enfila, vers la carena que ens pot portar fins El Taga un pic de 2.040 mts. de gran bellesa i solidesa.
Demà us en parlaré. Me’n vaig a dormir. Bona nit !

4 comentaris:

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

hola bitxo, parles del Taga.Fa anys vaig anar a peu de Ribes a Bruguera i em van dir que el pic tant fantàstic que tenia al meu davan era ell, parlem del mateix?
quan torni fins a sant joan, camí de camprodón, prometo anar fins Ogassa.Em recordaré de tú.Ah, jo també vaig un xic coixa, cap problema campió.

Carles Casanovas ha dit...

De fet, es pot anar de Sant Joan fins a Ribes de Fresser per una carretera estreta i plena de corbes. No és perillosa, per que és massa perillosa per anar massa ràpid. No pots perdre l'ull de la via ni un segon. És però molt bonica i et porta fins al peu mateix del Taga.
Ahir al matí estava embromat pels
núvols. Vàrem fer una fotografia que suposo podrem incluir en el meu Blogg. Més que res, per fer-li enveja a la Merike.

Moni ha dit...

Venga que me han dicho que valió la pena. Un beso avi

merike ha dit...

Oi, tu em desitja per envejar! Però faig ja. El poble finlandès és molt envejós. T'envejo a causa del clima bonic.. He respost sobre el meu blog a Alain Barrière, la cançó la Meva vida per a tu..