Tal i com us deia, ahir vam anar a Ogassa. De Tiana varem sortir amb 20º C. de temperatura, a Sant Joan 16, fotia frescota i el poble estava net i agradable com sempre. La primera cosa que vam fer, va ser anar fins el carrer Major, que és bastant -“menor”- i anar fins el número 7. Un establiment que venen coques recobertes amb una mena de crema, d’un gust molt elemental, però molt bones. No tenen res a veure amb la cuina de Ferran Adrià, però segurament aprincipis del segle XI, no les devien fer molt diferents que ara.
La única cosa, que segur havia canviat, eren els uniformes dels Mossos d’Esquadra, que ens estaven esperant a la plaça de l’Ajuntament, acompanyats d’un policia municipal . L’establiment l’han remodelat, per poder aguantar com a mínim 1000 anys més.
Ja m’està bé, mentre no em canviïn la coca de crema i el nom:
PASTISSOS I PIZZES
VERGÉS
Les parets, pedres, murs i muralles, tot està en el seu lloc com sempre. El Ter baixava fort , però sens fer mal i tot feia olor a endreçat i a ordre. El Pont Vell, des del segle X, ha aguantat el pas del temps,amb serenor i dignitat, mentre la música del Ter li passa per sota. És un Riu digne, net i sobre tot important... dóna les seves aigües a Barcelona, aigües amb poca mineralització que després de passar per la depuradora de Cardedeu, dóna de beure a tota l’assedegada Barcelona.
Estic content de que una part de l’aigua que m’arriba a casa, abans passi al menys a 50 mts per sota la casa dels meus néts i fills. El món és un mocador i em fa il·lusió que un torrent uns pantans, una depuradora i unes canonades ens uneixin, sobre tot en temps de sequera. Quan no hem funcioni el telèfon, obriré l’aixeta i cridaré ben fort Maria...Roger...!!!
Maco, verd i ufanós...una meravella.
Per la tarda va fer un ruixat important. No podíem sortir de casa sens el perill d’agafar tota la pluja i posar-nos xops. La mainada es va rebolcar per sobre nosaltres fins l’extenuació, crits i gatzara, mentre en Roger petit anava cridant: Calleu...calleu... volia veure una pel·lícula que li havia portat la seva àvia Dolors!!! Amb el terrabastall de la cridòria i els salts sobre en Nando i la Idòia... Sort que va deixar de ploure.
Sortint, el Taga se’ns mostra bromós, emboirat al cim i majestàtic. Una passada!
La única cosa, que segur havia canviat, eren els uniformes dels Mossos d’Esquadra, que ens estaven esperant a la plaça de l’Ajuntament, acompanyats d’un policia municipal . L’establiment l’han remodelat, per poder aguantar com a mínim 1000 anys més.
Ja m’està bé, mentre no em canviïn la coca de crema i el nom:
PASTISSOS I PIZZES
VERGÉS
Les parets, pedres, murs i muralles, tot està en el seu lloc com sempre. El Ter baixava fort , però sens fer mal i tot feia olor a endreçat i a ordre. El Pont Vell, des del segle X, ha aguantat el pas del temps,amb serenor i dignitat, mentre la música del Ter li passa per sota. És un Riu digne, net i sobre tot important... dóna les seves aigües a Barcelona, aigües amb poca mineralització que després de passar per la depuradora de Cardedeu, dóna de beure a tota l’assedegada Barcelona.
Estic content de que una part de l’aigua que m’arriba a casa, abans passi al menys a 50 mts per sota la casa dels meus néts i fills. El món és un mocador i em fa il·lusió que un torrent uns pantans, una depuradora i unes canonades ens uneixin, sobre tot en temps de sequera. Quan no hem funcioni el telèfon, obriré l’aixeta i cridaré ben fort Maria...Roger...!!!
Maco, verd i ufanós...una meravella.
Per la tarda va fer un ruixat important. No podíem sortir de casa sens el perill d’agafar tota la pluja i posar-nos xops. La mainada es va rebolcar per sobre nosaltres fins l’extenuació, crits i gatzara, mentre en Roger petit anava cridant: Calleu...calleu... volia veure una pel·lícula que li havia portat la seva àvia Dolors!!! Amb el terrabastall de la cridòria i els salts sobre en Nando i la Idòia... Sort que va deixar de ploure.
Sortint, el Taga se’ns mostra bromós, emboirat al cim i majestàtic. Una passada!
4 comentaris:
i ara es quan jo afegeixo UALAAAA!la propera vegada porta coca, m'agrada moooolt.
Certament benvolgut Carles, en referència al teu comentaria al meu blog, la gent està molt sombada i cada cop aquest món resulta més perillòs. El teu exemple del Passeig Maragall n'és un bon exemple, valgui la redundància. I el problema de la conducció ve donat, en gran part, per l'exaltació de la velocitat i de la conducció temerària que se'ns fa quasi bé cada cap de setmana amb les motos i la Fòrmula 1. Cotxes que quasi arriben als 400 km/h i motos amb puntes de més de 300. Llavors clar, "gente como tú nos hace perder el tiempo". Però clar, mana el capital, i la resta 'és igual.
EL Pirineu deu fer un goig que enamora, tinc ganes de pujar-hi, després d'aquesta excepcional primavera.
ei carles, ja veus el jordi com et cuida, quina foto!
T'agraeixo per convidar-me! Em puc imaginar com és de bonic caminar en aquest món màgic. Quina foto tan meravellosa!! Gràcies per a la teva visita! El sol s'aixeca a 3.54 i la posta del sol a 22.50 avui a Hèlsinki. El dia és 18 h 56 min llarga. + 19 C només.. Bon St. Joan!
Publica un comentari a l'entrada