Els dos reis, una reina i el patge de Cal Rei.
Això no és pas el palau de la La Zarzuela, son els tres germans de Cal Rei de Castellolí. L’onclu en Jaumet amb la gorra posada i sabatilles Wamba, la iaia Carmeta, i l’oncle Emiliu, amb sabates noves de burgès, davant de cal Patxó, esperant la missa de la festa dels àvis, pels anys seixanta. Darrera en Jaume de cal Rei fent d’escorta a tots els tres germans republicans, al costat d’una Vespa amb Side-Car.
Jo vaig casar-me amb una dona de nissaga reial, néta de la iaia Carmeta i hereva de les tradicions monàrquiques.
Deu ser per això que la Dolors compra cada Dissabte l’Hola ! ! !...
La iaia Carmeta era tota una Princesa. El meu fill en Jordi, quan vam intentar explicar-li la relació de parentesc, després de pensar-ho va dir : -És la iaia més iaia de totes les iaies!!
Des de llavors la Carmeta es va dir ”La més iaia.” I així s’ha quedat per l’eternitat.
N’estic molt orgullós d’haver-me casat amb la princesa de Cal Patxó. He donat millor resultat que en Marichalar. De moment...
6 comentaris:
La iaia va anar sempre negra, fins que va ser molt més vella, va llençar la roba i va vestir amb estampats, petits, de colors. Va morir el set d'agost del 73, donant disposicions: "les nenes que no es posin dol, el dol s'ha de portar a dins". Les nenes érem les meves dues germanes i jo que ja tenia el quatre fills...
O sigui que vos sou el REI CONSORT, si no m'equivoco, faig una gran reverència al monàrquic republicà,... Quin enredo!!!
I a la PRINCESA DOLORS l'acatament de súbdit,
Ara no sé si canar l'himne de Riego o la Marxa Reial, em poseu en un apuro, Com puc desitjarvos que us portin els reis mags...
Lo que hi he posat a Deixalles us convé. Anton
Sra. Dolors, no en feu cas de l'Anton, que també de tant en tant es fa pesigolles a les aixelles. Una abraçada als dos.
( Avui no més poso a tots els blocs que visito.) Bé...Anton.
Doncs, aquest a família reial, em sembla moooooollt més interessant que l'altra, la de la Zarzuela. I tot i això no surt a l'Hola! Catxis! Seria molt més interessant conèixer vides autèntiques com aquestes... deu ser per això que jo no la compro mai.
Rebaixes, el meu Himne és només Els Segadors, no comparteixo de cap de les maneres Himnes Foránis, encara que els puc arribar a respectar.
Entre els Himnes Veïns,prefereixo La
Marssellesa.
Carme, jo tinc que respectar les afeccions de la Dolors, és una creu,
però, es la seva llibertat que jo
respecto.
It seems my language skills need to be strengthened, because I totally can not read your information, but I think this is a good BLOG
Publica un comentari a l'entrada