Devia ser cap l’any 1948, quan a L’Estudi, que és com li dèiem a la “Escuela Nacional de Niños”, al meu pare que n’era el Mestre, se li va acudir dir a en Josep Maria de Cal Carboner, alumne seu, que si, - que els Reis Mags existien - i que aquell any, passarien per Castellolí.
A tota la mainada del poble se’ns devia una mica d’il•lusió, en un temps on ja feia molts anys que les havíem perdut totes... temps del feixisme en el seu estat més pur. Temps on el pare, apart de ser el senyor mestre de la "Escuela", era conseller espiritual clandestí, d’un municipi amb la por al cos i la tristesa omplint l’ànima.
Jo tenia la sort de tenir com a pare i com a mestre, un republicà i un demòcrata catalanista de soca-rel. I la mare, n’era també la mestra i la llevadora de Castellolí. A en Josep Maria de Cal Carboner, li va dir en Modesto el fill del paleta, que això dels Reis era un compte i que tot era una mentida. El papa que era un republicà que havia perdut la guerra, de sobte va pensar que no era mala la idea de fer venir els Reis, encara que fos en l’època de la dictadura i va organitzar la vinguda dels tres Reis, ell, un republicà que havia perdut la guerra.
Desde aquest moment, va començar a arrelar la idea a Catalunya del poder Tripartit... ves qui ho diria. El meu pare panfletari de la monarquia, monarquia tripartita i així anem!
3 comentaris:
No rellisquis Carles, que els tres reis mags son molt poderosos, ja veus que s'han tret alló de blac,ros i negre, com si fossin se`mafor d'altres colors que em costaria explicar en tot detall i s'han transformat en triptic, ja,ja,ja...Ens farem pessigolles per riure. Anton.
Jo, que sóc el nét del senyor Carlus i nebot del vigilant del Rocar, i que vaig tenir la sort de viure llargues temporades a Castellolí, recordo que va ser allà on, per primer cop, vaig rebre, a mans de Ses Majestats, els regals d'Orient. No ho he oblidat mai.
Gràcies per fer-ne memòria Tete!
Antón, els Tres Reis actuals, son republicans ?
Josep, no m'has de donar les gràcies per restituir l'historia, és la nostre, és la nostre font, és el llegat que no puc ni vull renunciar.
Publica un comentari a l'entrada