Avui m’he aixecat de matinada i com un babau he mirat sortir el sol, no tenia son, la meva dona dorm, el soroll de l’ordinador tan monòton, torna a donar un sentit al meu despertar i torna una altra vegada la son.... suuuuuuu...suuuuuuu....
És com un reclam que em diu , escriu, escriu, escriu...i el meu cap està al mig de la boira baixa, buscant què escriurà, que pensar, què mirar mentre el sol s’aixeca.
No sé qui està més enlluernat, si jo o el sol damunt del Maresme. El cel ara és d’un blanc pastós, estúpidament albí, bort i buit de color, monòton... ressol, blanc, calitja. A Can Roca han posat en marxa els aspersors, pssuuu.... pssuuu... aigua que roda...
7 comentaris:
Pensaments de bon matí...
Veure sortir el sol... mare meva!! que en fa de temps!! Hauré de canviar els meus horaris :-)
Una abraçada!!
Ahir ens prlaves de pu-put i les tortores. Les tortores són per mi unes aus molt estimades. Són animalons bíblics i Josep n'oferí dues a Maria el dia del seu casament. Ploma grisosa suau i un càntic bonic.
Avui ens parles de la sortida del sol sobre la mediterranèa. Fa temps que no ho veiog, però m'has recordat els anys 43-44-45 quan al seminari de la Conreria ens llevavem a les sis i alguna vegada, desprès de l'eucaristia diaria, abans d'esmorçar veiem la sorida de l'ou ferrat. Meravellós.
Jacint de Cal Pèsol
Doncs jo com l'Assumpta també fa temps que no he vist sortir el sol. És un gustet no? Segur que després et torna a venir al son.
Assumpta, Jacint i Carme, doncs sí és una passada veure sortir el sol de matinada, és un privilegi esperar el moment màgic del primer resplendor que et done el Bon dia...bon dia sol !
I és veritat Carme després et ve la dolça soneta son ...
A mi la soneta em ve ara jejeje per això passo a dir Bona nit ;-))
Estic tan tan cansada.
Dues setmanes fora de casa i totes les restes de treball.
No sóc cap pollastre de primavera ja. Una altra vegada l'aire condicionat em feia malament,
i l'estómac pobre no gaudia de cap. Necessito una setmana per tornar "normala":-)
Però el sol ha arribat a Hélsinki,
i brilla a través de la finestra de dormitori,
si em desperto a les 6 és difícil de tornar per dormir a tot el sol i llum. Mentrestant n'has escrit tant!!!! Salutacions!
Que n'ets de maco...és com si et veiés, mirant per la finestra, i de reüll, la dona estimada... disfruta dels dies llargs...
Publica un comentari a l'entrada