Una mica més,
i gaire bé migdia
a l’església vella,
dalt del vell campanar...
el bes a la mà
i ens mirem amb esguards
eternals d’amor futur
i per sempre.
Al fons de la vall
El Puig d’Aguilera,
Sota, Castellolí ens espera.
Mirades d’amor,
mans de vida
sempre estaré amb tu,
amb la teva companyia.
Mans
tot son mans
i les flors del bosc,
ens perfumen.
Flors del bosc
ara que ja soc vell
i tu encara ets jove.
i gaire bé migdia
a l’església vella,
dalt del vell campanar...
el bes a la mà
i ens mirem amb esguards
eternals d’amor futur
i per sempre.
Al fons de la vall
El Puig d’Aguilera,
Sota, Castellolí ens espera.
Mirades d’amor,
mans de vida
sempre estaré amb tu,
amb la teva companyia.
Mans
tot son mans
i les flors del bosc,
ens perfumen.
Flors del bosc
ara que ja soc vell
i tu encara ets jove.
10 comentaris:
Un any menys... molt jove!
Sou la teva dona i tu? :-))
Quina foto tan maca!! M'agrada moltíssim!
I el poema és preciós ;-)
Ai, et copiaré els versos i els hi diré al meu marit, perquè jo sóc 15 mesos més gran! :-D
Mirades d’amor,
mans de vida
sempre estaré amb tu,
amb la teva companyia
És maco estimar...oi ?
Sí, és maco estimar, però també sentir-se estimat.
I que trista ha de ser l'existència d'aquells que no són estimats!
M'ha agradat molt el poema, Carles.
Una abraçada
I tant si és maco estimar!!! Moooooooolt!! :-DDD
Margarida, gràcies per tenir el temps
per llegir-me i seguir els meus escrits, és bonic que algú llegegi
les coses que escric. Gràcies !
Es preciós de veritat, molt i la foto una meravella, i les paraules un regal!
Sí que és bonic el poema, i la foto i estimar també! Molt!
Sí que és bonic el poema, i la foto i estimar també! Molt!
La foto més bonica de la teva dona i tu! Un poema meravellós de fidelitat i amor. Ets un gran poeta! Abraçades!
Publica un comentari a l'entrada