dijous, 11 de febrer del 2010

DALT DEL VELL CAMPANAR


Una mica més,
i gaire bé migdia
a l’església vella,
dalt del vell campanar...
el bes a la mà
i ens mirem amb esguards
eternals d’amor futur
i per sempre.

Al fons de la vall
El Puig d’Aguilera,
Sota, Castellolí ens espera.
Mirades d’amor,
mans de vida
sempre estaré amb tu,
amb la teva companyia.

Mans
tot son mans
i les flors del bosc,
ens perfumen.
Flors del bosc
ara que ja soc vell
i tu encara ets jove.

10 comentaris:

dolors ha dit...

Un any menys... molt jove!

Assumpta ha dit...

Sou la teva dona i tu? :-))

Quina foto tan maca!! M'agrada moltíssim!

I el poema és preciós ;-)

Ai, et copiaré els versos i els hi diré al meu marit, perquè jo sóc 15 mesos més gran! :-D

Mirades d’amor,
mans de vida
sempre estaré amb tu,
amb la teva companyia

Carles Casanovas ha dit...

És maco estimar...oi ?

Margarida ha dit...

Sí, és maco estimar, però també sentir-se estimat.
I que trista ha de ser l'existència d'aquells que no són estimats!

M'ha agradat molt el poema, Carles.

Una abraçada

Assumpta ha dit...

I tant si és maco estimar!!! Moooooooolt!! :-DDD

Carles Casanovas ha dit...

Margarida, gràcies per tenir el temps
per llegir-me i seguir els meus escrits, és bonic que algú llegegi
les coses que escric. Gràcies !

zel ha dit...

Es preciós de veritat, molt i la foto una meravella, i les paraules un regal!

Carme Rosanas ha dit...

Sí que és bonic el poema, i la foto i estimar també! Molt!

Carme Rosanas ha dit...

Sí que és bonic el poema, i la foto i estimar també! Molt!

merike ha dit...

La foto més bonica de la teva dona i tu! Un poema meravellós de fidelitat i amor. Ets un gran poeta! Abraçades!