Canteu, canteu, canteu !
que és el día de Pasqua Florida...
i el sol i els cants ...!
No hi faltava ningú
I tothom cantava,
en aquella Pasqua a Castellolí,
en aquella festa de després de la guerra.
Ens calia oblidar
i pensar que qui canta
els seus mals espanta.
Voldria presentar-vos els meus amics...
En Joan de la Fàbrica amb la barretina,
en Venanci de Cal Patxó abanderat i a cavall,
L’Isidru de Cal Xic , el Xicu.
En Josep de Cal Gasparó
i son pare l’Amadeo.
La M. Rosa d’Estudi, ma germana.
De Can Boada les dues germanes,
la dolça Roser i la Vicenta.
El Bep de Cal Bep que de Sant Feliu venia.
De Cal Rei en Vicenç, El Rei..
En Joan de ca la Coloma.
Na Rosita de Can Serra, veïna del Patxó.
En Miquel de Can Pere Gros
i en Joan de Sota la Sala amb en Canelu el gos.
I tots i totes,
bells i vells, amics de jovenesa.
Més o menys 1949 o 1948,
tots amb el Senyor Carles,
el senyor Carles d’Estudi,
vençut republicà,
que va perdre una guerra.
El Diumenge anirem a Castellolí
amb la meva dona,
que ara és la Patxona de Cal Patxó.
Us estimo a tots,
També a totes.
que és el día de Pasqua Florida...
i el sol i els cants ...!
No hi faltava ningú
I tothom cantava,
en aquella Pasqua a Castellolí,
en aquella festa de després de la guerra.
Ens calia oblidar
i pensar que qui canta
els seus mals espanta.
Voldria presentar-vos els meus amics...
En Joan de la Fàbrica amb la barretina,
en Venanci de Cal Patxó abanderat i a cavall,
L’Isidru de Cal Xic , el Xicu.
En Josep de Cal Gasparó
i son pare l’Amadeo.
La M. Rosa d’Estudi, ma germana.
De Can Boada les dues germanes,
la dolça Roser i la Vicenta.
El Bep de Cal Bep que de Sant Feliu venia.
De Cal Rei en Vicenç, El Rei..
En Joan de ca la Coloma.
Na Rosita de Can Serra, veïna del Patxó.
En Miquel de Can Pere Gros
i en Joan de Sota la Sala amb en Canelu el gos.
I tots i totes,
bells i vells, amics de jovenesa.
Més o menys 1949 o 1948,
tots amb el Senyor Carles,
el senyor Carles d’Estudi,
vençut republicà,
que va perdre una guerra.
El Diumenge anirem a Castellolí
amb la meva dona,
que ara és la Patxona de Cal Patxó.
Us estimo a tots,
També a totes.
4 comentaris:
He passat un munt de vegades però no deixava comentari... és que em quedo parada amb aquesta foto... Això és un tresor :-)
Però llegeixo, llegeixo i miro... i no acabo de veure si tu hi ets i on pots ser...
Ei, que a ells ja sabem que els estimes! ;-) I a nosaltres? :-)
Assumpta, no saps pas quant us estimo i quant dessitjo el día
que us podré abraçar,però jo tinc
unes limitacions informàtiques inabastables...us estimo, t'estim molt més del què pots imaginar :-)
Nosaltres també t'estimem!! :-))
Estic contenta perquè he vist que ja has pogut veure el dibuix de la Carme!! Tan ple de color, de llum, de vida... :-))
Assumpta espera el proper Post !
Publica un comentari a l'entrada