Fa dies que camino,
al meu entendre molt,
jo diria que massa,
i ahir al vespre
per veure l’espectacle del Barça,
vaig forçar la màquina.
Avui és evident
que em fan mal
totes les frontises;
m’he proposat respirar una miqueta,
veure un altre cop el partit.
i fer reposar el cos.
Fa massa dies que es queixa,
fa massa dies ,
fa massa dies...
avui reposaré, reposaré
i reposaré.
al meu entendre molt,
jo diria que massa,
i ahir al vespre
per veure l’espectacle del Barça,
vaig forçar la màquina.
Avui és evident
que em fan mal
totes les frontises;
m’he proposat respirar una miqueta,
veure un altre cop el partit.
i fer reposar el cos.
Fa massa dies que es queixa,
fa massa dies ,
fa massa dies...
avui reposaré, reposaré
i reposaré.
Dibuix del Google
6 comentaris:
Això de les frontises enganxades a la porta també es deuen gastar i es clar l'oli que hi posem, aquest tres o sis en un no li agrada massa
i aleshores gruny i diu a veure si no em mous tant que em gastaré del tot iet quedaràs de paternes... Mira com corren aquesta joventut del Barça que nosaltres em de còrrer amb les cames del cap allí reposant al sofà...i que no ens dormim... Cel·lebro que et trobis amb condicions de veure la magistratura del Guardiola i els deus deixebles. Anton.
S'ha de trobar la mesura justa, reposa, Carles... i ves fent sense forçar!
És bo prendre'l amb calma .. Tampoc estic caminant. Els nostres carrers estan relliscoses. Petons!
Carles... em deixes la teva fisioterapeuta? :-)
El dia 2 vaig caure al carrer i tinc tota la cama esquerra plena d'hematomes... ara bé, veure el partit del Barça ho cura gairebé tot! :-))
Avui toca sofà!! :-)
Segur que si Assumpta , segur que si.
Estic millor Carme , ara tinc dolor a l'espatlla . Estic a l'edad del sinó fos ...
Publica un comentari a l'entrada