Passat mil•lenni,
de quan les gallines pixaven
i del cel només queia amor.
Les cuetes de ma cunyada,
els esguards dels viatgers.
Excursió a Montserrat,
o Tarragona,
o tal vegada a Barcelona,
és igual, tant me fa.
Les cares, les cares,
l’esperança d’un dia ple.
Ben pentinada,
amb arrecades, collaret,
escot generós
i dolça mirada.
Un viatge al temps,
una drecera a l’esperança,
cortinetes, finestres
i bigotis retallats.
de quan les gallines pixaven
i del cel només queia amor.
Les cuetes de ma cunyada,
els esguards dels viatgers.
Excursió a Montserrat,
o Tarragona,
o tal vegada a Barcelona,
és igual, tant me fa.
Les cares, les cares,
l’esperança d’un dia ple.
Ben pentinada,
amb arrecades, collaret,
escot generós
i dolça mirada.
Un viatge al temps,
una drecera a l’esperança,
cortinetes, finestres
i bigotis retallats.
2 comentaris:
Tant hi fa on anéssiu... Tarragona? Barcelona? Montserrat?... si les cares eren plenes d'esperança de viure un bonic dia... ;-))
M'agraden les trenes de la teva cunyada hehe
He parlat amb ma cunyada i diu que va ser a Sitges, s'ho va passar molt be.
Publica un comentari a l'entrada