Hem anat a pagar l’Impost de Successions, per la casa, que a manca d’hereus, va deixar en Venanci a la seva neboda i hereva directa, la meva muller Na Dolors.
Ha estat un acte de civisme, sensa trampes, amb la cara ben alta i parant la galta amb orgull. Alea jacta est...el cop ha sigut el més fort que mai hem pagat a la vida. Els peus a terra entomant la batacada.
Ara a l’hereva de Cal Patxó, ja li puc dir Patxona meva... o pot ser ella, mirant-me per sobre l’espatlla, podrà dir-me... passa ets a casa teva.
Un cop. Però només són diners, el cop es dolç, suau i necessari. Estic satisfet que Cal Patxó continui i que la meva companya, mani el destí de la mistela, el vinagre i de la bota del recó.
Ha estat un acte de civisme, sensa trampes, amb la cara ben alta i parant la galta amb orgull. Alea jacta est...el cop ha sigut el més fort que mai hem pagat a la vida. Els peus a terra entomant la batacada.
Ara a l’hereva de Cal Patxó, ja li puc dir Patxona meva... o pot ser ella, mirant-me per sobre l’espatlla, podrà dir-me... passa ets a casa teva.
Un cop. Però només són diners, el cop es dolç, suau i necessari. Estic satisfet que Cal Patxó continui i que la meva companya, mani el destí de la mistela, el vinagre i de la bota del recó.
2 comentaris:
Dons mira, fa paxoca això de cal patxó!
ja m'agradaria a mi, ja.
records a la Dolors.
Menta, sí que fa paxoca, a nosaltres
no ens importa la paxoca, ens importa
l'amor en que ho hem assumit.
Publica un comentari a l'entrada