La propera...
Arc del Triomf. Fa fresca dins del rodalies, i avui estic tranquil, fresquet i
sense músics dins del vagó. En baixar de l’andana un cop de calor m’arriba com
una bufetada angoixant. És un ajut i agraeixo les escales mecàniques fins dalt
la plaça oberta. Es fa la llum i uns turistes japonesos és retraten obrint-se
de braços i centrant-se al mig de l’Arc. Decideixo la fresca dels carrers del
Barri de Marina, del carrer Sant Pere més Baix. Les olors inunden les meves
narius i cervell, de països desitjats mai vistos i mai oblidats.
Tinc set i entro en una
botigueta que no hi cap res més i que hi venen de tot. Li demano a la
dependenta xinesa i bonica, de disset anys, una botella d’aigua. Ella, amb un
català perfecte, em pregunta que com la vull ... si fresca o natural, si amb
l’ampolla petita de quart, de mig, de litre i mig o una garrafa més gran. Estic
a punt de demanar-li la de petricó, però penso que ella no té perquè aguantar
l’inconveniència cultural d’un vell.
Després de pagar només 50
cèntims, li pregunto somrient, que què m’hauria donat si li hagués demanat “una
de petricó”. Ella ha fet un rialla triomfant d’orella a orella: - Li hauria
donat la d’un quart de litre. Si jo fos més jove, li hauria preguntat a quina
hora sortia.
Foto del Google:
djibnet.com
375 × 500 - Sant Pere mes Baix.
5 comentaris:
Carles, quines anècdotes més maques que ens expliques. Bé abans d'explicar-les, les vius i les provoques...
Més jove? si em sembla que la joventut no la perdràs mai, tu! :)
Carme, tu vas veura'm molt fotut, ara sóc un home jove de 70 anys, que trisca per per tot arreu. Si, ara tinc ganes de viure!
Ei, quina noia més maca!! :-))
La foto és teva? És molt bona!!
No Assumpta, la foto és del Google.
Ostres, quina sort has tingut!
Publica un comentari a l'entrada