El teu esguard
m’espera cada matí
i els teus ulls serens
esperen les matinades,
que sempre arriben.
Un esclat de papallones blanques
es desperten amb mi
i juguen dins la meva panxa grossa.
Repasso la vida
que he viscut.
I rumio sobre
les emocions perdudes,
en les sensacions passades,
en el paisatge de la teva pell,
en la dolçor dels teus turons
i en la negror de les fondalades.
I jo, pobre de mi,
pecador sense pecats,
pensant què sóc
dins d’un univers
ple de la teva pols ,
d’horitzons de nous dies
i vanitats sublims.
Sóc massa vell
per emprar
la teva mel
i sóc massa jove
per a morir,
sense tu, al teu cel.
Si penses
que pots venir
a compartir
un petit tros de vida,
anirem on neixen
les papallones del viure
i viurem, si ens cal,
la drecera del darrer camí.
Lloc web d'aquesta imatge
HAIKÚS. La papallona s'atura enmig la branca i es torna fulla.
rpc-memoriadelatransicio.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada