REIS 2013

Estimades nenes, i nens, i pares, i mares, i parents, i amics, ambaixadors, mestres,  autoritats i desautoritzats.

Un altre any estem aquí amb vosaltres i venim dels temps passats i també dels temps futurs. Hem vist com n’està de guarnit el vostre poble, i amb els nostres ulls que son els vostres i amb la nostra mirada màgica que és la nostre, que tot ho veu i que tot ho traspassa, hem vist la llum de Déu dins els vostres cors, les vostres llars i dins els vostres pessebres i arbres.

Veníem un xic perduts dins la foscor, i el Rei Negre en Baltasar,-  que diu ara el Papa de Roma, que ve de Tartessos -, ens ha senyalat el Castell dels Aulí, i ens ha dit que hi veia tota la llum del cel, concentrada en una sola estrella. És cap allà ... Anem-hi!

Jo abans havia estat també negre, ara amb els anys m’he tornat blanc, més que res per l’edat, perquè el que importa és tenir l’ànima neta i sobretot lliure d’odis, el color de la pell no importa, com la meva panxa...

Diuen que nosaltres ho sabem tot. No és veritat, qui ho sap tot avui en dia és el Senyor Google. El que passa és que nosaltres estem acostumats al nostre Patge en Faruck, que de fet està més despistat que nosaltres. El qui sap de veritat totes les vostres virtuts ...i també de les trapelleries..., és el seu fill Ibn, que és un crac amb això de la informàtica, els ordinadors, Iphone, Smartphone...tablets ... etc, etc...

És en Ibn, qui s’apunta qui de vosaltres li fa una rebequeria a la mare, al pare, a l‘avi, a l’àvia, al mestre o a l’amic. És en Faruck fill, qui porta aquesta mena de comptabilitat, per després adjudicar un premi, una joguina... o una realitat.

Sobre tot, nosaltres vetllem pels vostres somnis, que són els nostres, pels vostres pares, que som nosaltres i per la vostra joia, encara que sigui per un instant, per una nit, per un dia i si pot ser, per sempre.

Heu d’anar a l’escola amb alegria, aprendre cada dia més coses amb l’ajut dels vostres mestres. Pregunteu, pregunteu sempre que no sapigueu, la vida és una eterna pregunta. El fet de preguntar vol dir comunicar-se, vol dir estimar. El fet de fer preguntes, vol dir interessar-se per tot el que us envolta. Interesseu-vos per la mare, pel pare, per l’avi i la iaia, pels germans, pels veïns, pels ciutadans... Estimeu-los a tots, són el vostre futur la vostre companyia i la vostra felicitat.

Estem passant moments molt difícils. Tant en Baltasar, en Gaspar i com jo mateix en Melcior, opinem que contra la crisis que tant en sentiu a parlar, hi ha només una solució: Proïsme, és a dir amor al proper, al veí, tant si és amic com no. Hem d’estimar més, hem d’estimar sempre, sempre, mal que ens pesi.

I pels grans, penseu que des de fa 2013 anys, de crisis n’hi han hagut tantes com dies i tantes com ambicions. Animeu-vos, que el món està ple d’hipoteques impagades, que el temps s’encarregarà d’apaivagar. Doneu alegria als vostres fills i que la lluentor dels seus ulls il·lumini les vostres vides.