OBSERVO

Observo passar el temps i vaig badant  veient el transcórrer dels dies que ens dóna la vida, com pàgines d’un llibre que mai s’acaba. Més que un llibre amb capítols sembla més una novel·la per entregues. Cada jorn es fa la cosa més grossa, més inaudita, més corrupta, més bèstia. I demà sabem que encara la diran més grossa. I cadascú: politics, politòlegs, periodistes aprenents de comentaristes, jutges amb la boca molla, economistes, institucions, tribunals, policies, rei, presidents i... tanta collonada que ja no la puc abastar.

Avui, despullat  dins  de la dutxa, m’ha trucat un car amic per demanar-me si volia anar a un debat radiofònic sobre el sobiranisme. Li he dit que m’havia agafat en pilotes i era veritat. No, que ja en tinc prou, no vull anar al debat, que ens enviïn d’una vegada els blindats i els homes de negre i els de blanc per si un cas. Jo que m’he passat la vida lluitant per la democràcia, ara resulta que el saber el que vol la gent és anticonstitucional i antidemocràtic.

Avui al matí he anat a mercat i en Ramón de les olives, m’ha preguntat que què volia. Li he dit que no li podia dir. Que hauria de preguntar al Tribunal Constitucional si era correcte que li contestés la seva consulta. En Ramon que és molt educat, no m’ha enviat a la merda, però potser ho ha pensat.