EL MERCAT

 

Com cada dimarts, mercat a la plaça de la vila; ha esdevingut quasi bé una obligació que ens empeny a anar-hi i comprar les verdures, bacallà, embotits i olives de tota mena. Avui, 23 d’abril, Sant Jordi mata l’aranya, l’ambient era una mica especial; no pas  pel sol, ni per les parades, ni, fins i tot per les roses que alguns firaires regalaven. És veia a venir la tragèdia. Una senyora amable vestida amb una camisa rosa i un dolç somriure, bloc a la mà, visitava les parades del mercat. Era una inspectora d’hisenda.  Què demana?... què vol?... algú o alguns han vingut a fer-me companyia al Café de Can Tiriti.

Ha estat un acte d’autoprotecció; a cada responsable de parada li han pujat els colors i una esgarrifança els hi ha baixat per les espinades. Els comentaris han estat moderats en el to davant la gent. Darrere la cosa canviava i una indignació, entre burleta i pre revolucionària, vesava de les boques dels venedors que només volen guanyar-se la vida, sense estafar a ningú, amb un somriure a la cara, treballant molt durament i oferint, com a bons fenicis que som, el producte de llur treball.

El comentari d’un amic firaire, que s’havia deixat no sé quin paper, ha estat al meu entendre, absolutament encertat. Perquè vénen aquí?... No els hi seria més fàcil anar a la seu dels partits de govern i demanar per exemple el contracte de treball d’en Bàrcenas?... Què en poden treure del Mercat de Tiana?... M’ha dit el firaire: D’ací només en podran munyir la misèria!

Jo, mentre tant he fet ric en Lluís Cardús menjant-me mitja flauta de xoriç amb una botelleta d’aigua. Tot un luxe: 2,50€ . Boníssim.

Foto del Google