Com cada dimarts, mercat a la plaça
de la vila; ha esdevingut quasi bé una obligació que ens empeny a anar-hi i
comprar les verdures, bacallà, embotits i olives de tota mena. Avui, 23 d’abril,
Sant Jordi mata l’aranya, l’ambient era una mica especial; no pas pel sol, ni per les parades, ni, fins i tot
per les roses que alguns firaires regalaven. És veia a venir la tragèdia. Una
senyora amable vestida amb una camisa rosa i un dolç somriure, bloc a la mà,
visitava les parades del mercat. Era una inspectora d’hisenda. Què demana?... què vol?... algú o alguns han
vingut a fer-me companyia al Café de Can Tiriti.
Ha estat un acte d’autoprotecció; a cada
responsable de parada li han pujat els colors i una esgarrifança els hi ha
baixat per les espinades. Els comentaris han estat moderats en el to davant la
gent. Darrere la cosa canviava i una indignació, entre burleta i pre revolucionària,
vesava de les boques dels venedors que només volen guanyar-se la vida, sense
estafar a ningú, amb un somriure a la cara, treballant molt durament i oferint,
com a bons fenicis que som, el producte de llur treball.
El comentari d’un amic firaire, que
s’havia deixat no sé quin paper, ha estat al meu entendre, absolutament
encertat. Perquè vénen aquí?... No els hi seria més fàcil anar a la seu dels
partits de govern i demanar per exemple el contracte de treball d’en Bàrcenas?...
Què en poden treure del Mercat de Tiana?... M’ha dit el firaire: D’ací només en
podran munyir la misèria!
Jo, mentre tant he fet ric en Lluís Cardús
menjant-me mitja flauta de xoriç amb una botelleta d’aigua. Tot un luxe: 2,50€
. Boníssim.
Foto del Google
1 comentari:
Tens tota la raó, CARLES!... Què van a buscar entre la bona gent que surt cada dia de matí a treballar? Què es pensen trobar?...
En fi... fas molt bé de fer ric en Lluís Cardús! Segur que s'ho mereix! ;-))
Publica un comentari a l'entrada