SAPS... MÒNICA...

Saps...
Ahir la rosada impacient,
no va esperar la primavera.

Saps...
Ahir amb l’albada,
un esclat de llum
va fer sortir el sol al matí.

Saps...
l’oreig del vent
fa moure les fulles fredes,
encara és viu
el nostre jardí.

ESPERMA, LLAVOR D'ETERNITAT

Ara ja sabem
que Seralpuc pot començar ara.
Un alè fresc de llibertat,
ens torna a ventejar
el nostre ametller de primavera.
I no tinc por que el vent,
s’emporti les fràgils fulles.
La flor ja esta fecunda
i l’ametlló, cada cop més fort,
porta l’esperma d’eternitat.

El dia que vulguem prendre
el nostre tros de cel,
ja no sentirem
la coïssor malaltissa i gasiva
de l’avarícia en l’estimar.

Som i no cal donar comptes.
La llibertat ve de l’home
i la fidelitat neix
i és fruit del sentiment.

Demà, ens ajaurem a la prada de Seralpuc
i si vols, sobre la flongesa de l’herba,
et besaré,
sota l’ombra fresca del nostre ametller.

DES DE LES CINC DEL MATÍ

No puc dormir, després de tants dies de festes, menjar, torrons, begudes, vins, néts i família en general, ara el meu cos es nega a seguir les pautes i diu que ell no juga. Refot, que si està bé, ara en la calma de la matinada, sens els crits i brogits de setze persones, totes elles estimades, però setze. D’ací en una hora i mitja, sonarà el despertador de la meva dona i la vida tornarà al seu ritme i ens donarà una treva fins l’Any Nou. Una altre treva fins Reis i tornem-hi. Això va bé, el meu fill petit no hi deu estar massa d’acord, però jo, encara que ell no ho cregui, haig de seguir la meva vida tal i com m’arriba, amb totes les seves limitades avantatges, i les grans limitacions de mobilitat i de malalties. Provaré des d´avui mateix, canviar alguns hàbits, però no n’estic segur d’aconseguir-ho. Podríem dir que la malaltia m’ocupa, però no hem preocupa. La vida ve com ve i així l’accepto. És una exigència de la natura i dels plantejaments, que ens havíem fet, des que vaig començar a cotitzar als disset anys. Que no se’m queixin d’això. Es un contracte entre la societat i jo. Una merda... que no és sostenible, els contractes s’han d’acomplir, els que ara ho neguen, són els que després ho exigiran encara que no hagin complert amb la seva part del contracte. En part, encara que no es pugui dir, a risc de que et diguin de dretes i feixista són uns aprofitats del sistema. No continuo amb aquest tema, estic entrant en política. Adéu, el despertador sona me’n vaig a dormir.

EL GALL JOAN I LA GLOBALITZACIÓ

EL GALL ES DEIA JOAN, ES CREIA UN SUPERGALL,PER QUE ERA DEL PRAT, TENIA LES POTES GRISES I FOTÍA 4 QUILOS DE PES.
ERA ALLÓ QUE EN DIRIEM,UN FIGURA FILL I VÍCTIMA D'ALLÓ QUE ARA EN DIUEN GLOBALITZACIÓ: ARA VE NADAL, MATAREM EL GALL I A LA TIA PEPA, LI DONAREM UN TALL...I TANTA, TANTA PROPAGANDA HA ESTAT LA SEVA PERDICIÓ...TANT XULO...!
PRIMER L'HEM DEGOLLAT, I DESPRÉS L'HEM ESCALDAT, LI HEM TRET TOTS ELS SIGNES IDENTITARIS, COM EL CAP, LES POTES, A NIVELL DE GENOLLS, LES PLOMES, L'HEM ESCORXAT, LI HEM ARRANCAT TOTES LES VISCERES AMB LES MANS ,COR, EL FETGE I FINS I TOT ELS COLLONS!!!
DESPRÉS, COM A BURLA I BEFA L'HAUREM DE FARCIR AMB SALSITXES DE PORC , PRUNES, PANSES...I ORELLANES. ELL QUE EN VIDA ODIAVA LES ORELLANES...AIXÒ ES SADISME!!!
I DESPRÉS COM JOANA D'ARC A LA PLACE DU "VIEUX MARCHE" A ROUEN, NORMANDIA, EL PASSAREM NO PER LES FLAMES, SINO
PEL FORN LENT DURANT MINIM 3 HORES -UNA HORA PER QUILO-
AIXÓ HAURIA D'ESTAR PROHIBIT, VA CONTRA TOTES LES
NORMES ÈTIQUES, QUE TANT RECLAMEN ELS ECOLOGISTES I EL
GOVERN TRIPARTIT.
I TOT PENSANT I REMEMORANT EL NEIXAMENT D'UN INFANT A NATZARET,-JUDEA- ARA, JA PASSA DELS 2007 ANYS.
TOTHOM A MENJAR PASTANAGUES!!!

BONES FESTES, TOTES, TOTES A TOTS EL BLOCAIRES

SI NOMÉS

Si només,
l’espera fos l’espera.

Si la contemplació
de caure les fulles,
digués “soc tardor”.

Si les fulles arraconades
i mogudes amb terbolí
d’un mar fossin onades.
Si el mar gris, estúpid i bord,
volgués callar el meu silenci.

Deixa’m cremar les fulles seques...
vull fer fum.
Deixa’m cremar el mar,
deixa’m cremar el silenci.

IDOIA

Idoia, filla, favassa,
pixanera dels crits
de ta mare.
Llençols estesos
i cara ampla,
una abraçada pel pare.
Un petó per ta mare.

Torna'm a mirar Idoia,
dentetes dolces,
una mossegada
de carn molsuda.
Enigmàtica dansarina
d’abraçada amorosa.
Babi Mocosete
i mandrós despertar,
en el castell
de Can Rosés, del teu reialme,
princesa de Tiana.

Tiana, 25 de Maig 1977.

AL MEU AMIC EN TONI

En Toni era amic dels avions, era amic de volar. Quan passejava per sobre de Tiana, normalment al migdia dels diumenges, si estàvem al terrat, ens saludava movent les ales de l’avió. Els meus fills es tornaven bojos, Toni...Toni...

Tu que ets company del vent,
tu que obres els solcs del mai
i llaures pel cel
els camps del viure...
Diguem amic,
que hi has trobat
allà on nosaltres no arribem.
Diguem
què has trobat per fi,
ara que pots volar de la mà del Pare,
darrera del blau,
més enllà de les estrelles.
Vola amic, vola lluny
i diga’ns
on comencen les planures.
Espera’ns cap el tard,
arribarem cansats.
Retrobarem el teu somriure.
Tu que ets company del vent,
tu que obres els solcs del mai
i llaures pel cel
els camps del viure.

Tiana, 27 de Novembre de 1991.