divendres, 28 de desembre del 2007

SAPS... MÒNICA...

Saps...
Ahir la rosada impacient,
no va esperar la primavera.

Saps...
Ahir amb l’albada,
un esclat de llum
va fer sortir el sol al matí.

Saps...
l’oreig del vent
fa moure les fulles fredes,
encara és viu
el nostre jardí.

2 comentaris:

Moni ha dit...

Qué fuerte! Los poemas son como los besos. Tienes que saber a quién se los das. Me has dao de verdad!!!!!!!!!
Sigue así avi
Gràcies

Carles Casanovas ha dit...

Hola hija ,Ahora son las 5,15 de la madrugada y me sales tu. Bon dia
nena. Bon any, portat bé i no facis maleses. LABI