SI NOMÉS

Si només,
l’espera fos l’espera.

Si la contemplació
de caure les fulles,
digués “soc tardor”.

Si les fulles arraconades
i mogudes amb terbolí
d’un mar fossin onades.
Si el mar gris, estúpid i bord,
volgués callar el meu silenci.

Deixa’m cremar les fulles seques...
vull fer fum.
Deixa’m cremar el mar,
deixa’m cremar el silenci.