Si tot fos tant senzill
no ens caldria ni tant sols estimar,
només el desig
i les ganes de viure,
caldrien per anar tirant
un día darrera l’altre
i pensar, que som i existim.

Potser són
massa filosofíes
per un mes de febrer
d’un home que té
ara i encara
ganes de viure,
en un tems que comença
a no ser el seu.

Projecció de vida
en un món complex,
d’hores perdudes
i vagarosos despertars.

Demà quan aixequi el dia,
no serà distint a avui.
Tinc temps,
esperaré que vingui
la meva esposa,
a les tres dinarem.

Estendré la má
i trobaré la mà amiga.
Dolça realitat.

Del Google

Manos que se acompañan 333 × 237 - 29 k

- jpgescritoconsentido.blog...

NEU

En un mes de febrer,

quan érem joves,

la neu va emblanquinar

el camí per fer-nos companyia.

Va caure suaument,

sense brogit,

dolçament, amb melangia.

Neu fràgil de febrer

sota el Castell,

olors a ginebrons, a pins,

a juventud, a desig, a fred,

tot, sobre les fulles seques.

Deixa’m mirar-te una altra vegada

i abriga’t que fa mal temps.

L'ESGLÉSIA CREMADA

Una finestra al cel,

transparència per la vida

es el resta de Sant Vicenç,

església, odis i rancúnies.

Runes de temps violents,

record eternal d’una guerra,

on van caure els covards

...i també els valents.

Ha quedat però,

l’ocre de les pedres

i del cel el seu blau.

A resar a l’Església vella,

els morts que reposin en pau.

AMICS D'INFANTESA

He anat a Cal Patxó,
a Castellolí, a l’església vella,
m’he retrobat amb vells companys
i amb amigues de la infantesa,
que feia temps enyorava,
que feia temps estimava,
... el record no havia minvat.

També he baixat
a les catecumbes del vi,
he olorat els flaires del terròs
i m’he confortat amb el record
de la memòria,
amb algun que altri plor,
compartint llurs dolors,
les malalties
de les seves històries.
M’han dit tots
torna...
Jo els hi he dit,
tornaré...

BOMBOLLES DE SABÓ

Un temps,
a l’estiu
quan a casa teva festajàvem
i teníem el temps per esperar.

Peus quasi descalços
i escales
cap a la porta del cel,
bombolles de sabó,
tant fràgils,
amb coloraines,
tornassolades, esclatants,
tota una vida
i un temps per estimar.

Un temps,
a l’estiu a casa teva,
era ahir,
ha estat el demà.

TEULADA

Antics mostos,
encara resten vius
reposant a la teulada.
El teulada és un most,
Que ha esdevingut vi,
des de després de la tragèdia,
a la fí de la guerra .

Sol i Serena,
serena i sol.
Des del Gener
fins el Juliol,
de Juliol fins a Desembre.

Vi de paciència,
gust per escollits.
Darrera Cal Patxó,
al costat de l’aigua
que dóna vida,
el temps fabríca meravelles.

En Venànci li deia Teulada,
Sobre el terròs
De l’Anoia,
sobre els antics galliners,
les garrafes esperen
el seu día.

EN BALTASAR.

És un rei negre
de cara ferotge
i ulls brillants,
que porta joguines
per la canalla
i il.lusió pels grans.

Tot són dents,
tot són perles,
els zafirs,les maragdes
els diamants...
i l’Abril,al bellmig
de l’aurèola,
dins de la voràgine,
porta un abric
de lleopard
en honor d’en Baltasar,
que, quan no fa de rei,
recull calçots a Can Roca
just sota el Rocar de Tiana,
la meva montanya màgica.

A l’Abril, S.M. Baltasar
li ha agafat en penyora
el xumet. La pipaaaaa.....,
li guardarà dalt del cel,
en un magatzem
on hi guarda les esperances
de les nenes amb ulls blaus
i dolços esguards.