
He anat a Cal Patxó,
a Castellolí, a l’església vella,
m’he retrobat amb vells companys
i amb amigues de la infantesa,
que feia temps enyorava,
que feia temps estimava,
... el record no havia minvat.
També he baixat
a les catecumbes del vi,
he olorat els flaires del terròs
i m’he confortat amb el record
de la memòria,
amb algun que altri plor,
compartint llurs dolors,
les malalties
de les seves històries.
M’han dit tots
torna...
Jo els hi he dit,
tornaré...
a Castellolí, a l’església vella,
m’he retrobat amb vells companys
i amb amigues de la infantesa,
que feia temps enyorava,
que feia temps estimava,
... el record no havia minvat.
També he baixat
a les catecumbes del vi,
he olorat els flaires del terròs
i m’he confortat amb el record
de la memòria,
amb algun que altri plor,
compartint llurs dolors,
les malalties
de les seves històries.
M’han dit tots
torna...
Jo els hi he dit,
tornaré...
3 comentaris:
Això és un tresor, Carles...
Retrobament, enyor... sentiments compartits...
Ja té raó la CARME (no sé quantes vegades he dit aquesta frase a mil llocs hehehe) però és ben cert que això és un tresor!
Son amics marevellosos que ens
vèiem poc, els hi he promès que
tornaría i ho faré, és un privilegi
que no vull malbaratar.
Publica un comentari a l'entrada