Avui ha fet sol,
he sentit enguany per primera
vegada, cantar
la primavera amb veu
de la meva merla canora
vestida de dol,
amb dolça caloreta
que escalfa l’ànima
i un dolç ventijol,
que oreja el meu cos.
Demà quan torni
el nou dia,
cercaré les velles paraules,
tant noves, tant antigues
i repetides de mots passats,
d’emocions compartides,
d’exahurides carícies
i frecs de complicitats...
Somnis de joventut,
desitjos a la vellesa.
Són realitats o miratges d’una vida,
que em segueix
i no m’oblida,
mai, mai, mai m’oblida.
Demà seré jove
i demà seré teu.
he sentit enguany per primera
vegada, cantar
la primavera amb veu
de la meva merla canora
vestida de dol,
amb dolça caloreta
que escalfa l’ànima
i un dolç ventijol,
que oreja el meu cos.
Demà quan torni
el nou dia,
cercaré les velles paraules,
tant noves, tant antigues
i repetides de mots passats,
d’emocions compartides,
d’exahurides carícies
i frecs de complicitats...
Somnis de joventut,
desitjos a la vellesa.
Són realitats o miratges d’una vida,
que em segueix
i no m’oblida,
mai, mai, mai m’oblida.
Demà seré jove
i demà seré teu.
2 comentaris:
Benvingut sies als nous ànims, benvingut els nous alès de primavera. Petons.
Gràcies Zel, els meus alès estan renovats, com un noi de 18 anys !
Què feu per Torruella ?
Publica un comentari a l'entrada