No sé si tinc o sóc un cap de suro,
però avui al matí,
el cap encara s’aguantava
i la pensa i l’intel·lecte em sembla
que està bé,
o força bé. I em revelo
contra els xitxarel·los, aprenents
de bruixots, que pretenen
dir-me que el meu cap,
potser té problemes de cognisció,
perquè se’m va acudir dir
que potser perdia,
la memòria de les coses immediates;
de les coses acabades de passar.
Aprenents de bruixots,
fent pràctiques a la Clínica del Carme,
jugant a déus,
i no han après encara
a ser àngels.
S’ha de fer un diagnòstic,
perquè han de guanyar-se
una setmanada.
Els “bussines”,
son els "bussines",
i el negoci de la Sanitat,
comporta exprimir l’ànima,
fer uns informes,
treure’n en dos dies
unes conclusions i després,
posar-ho en dos folis
en negre sobre blanc.
I amb dos dies et diuen…
sempre rient i amables,
vostè no té l’Alzeimer,
tampoc demència senil,
ni de cap classe… potser
li falta una mica d’irrigació
al cervell… li hauríem de fer
una ressonància… i vinga !
Que em facin la ressonància,
però després, no em veuran,
més el pel.
Mai més, mai més, mai més.
I a l’estudiant que va fer-me
el test, li haig de dir,
que l’estat americà que comença,
per W és Wassington o Wisconsin
i la seva gran ciutat és Milwaukee,
tocant al llac Erie,
al nord-est dels USA.
… que estudiï una mica de Geografia…
… o que viatgi, cony…!
però avui al matí,
el cap encara s’aguantava
i la pensa i l’intel·lecte em sembla
que està bé,
o força bé. I em revelo
contra els xitxarel·los, aprenents
de bruixots, que pretenen
dir-me que el meu cap,
potser té problemes de cognisció,
perquè se’m va acudir dir
que potser perdia,
la memòria de les coses immediates;
de les coses acabades de passar.
Aprenents de bruixots,
fent pràctiques a la Clínica del Carme,
jugant a déus,
i no han après encara
a ser àngels.
S’ha de fer un diagnòstic,
perquè han de guanyar-se
una setmanada.
Els “bussines”,
son els "bussines",
i el negoci de la Sanitat,
comporta exprimir l’ànima,
fer uns informes,
treure’n en dos dies
unes conclusions i després,
posar-ho en dos folis
en negre sobre blanc.
I amb dos dies et diuen…
sempre rient i amables,
vostè no té l’Alzeimer,
tampoc demència senil,
ni de cap classe… potser
li falta una mica d’irrigació
al cervell… li hauríem de fer
una ressonància… i vinga !
Que em facin la ressonància,
però després, no em veuran,
més el pel.
Mai més, mai més, mai més.
I a l’estudiant que va fer-me
el test, li haig de dir,
que l’estat americà que comença,
per W és Wassington o Wisconsin
i la seva gran ciutat és Milwaukee,
tocant al llac Erie,
al nord-est dels USA.
… que estudiï una mica de Geografia…
… o que viatgi, cony…!
Del Google:
265 x 288 - 31 KB - jpg
www.culturalcare.com.ar
8 comentaris:
Només com sóc, no em puc recordar si he fet alguna cosa fa un temps curt.
Però sé a quina ciutat viuen els meus amics i amigues pertot arreu el món. A BCN, Tiana, Sabadell, Ullastrell, Girona.. Petonets!
Molt bé, Carles, digues que sí, jo perdo pistonades cada dia, però què hi farem, és que tenim massa coses al cap...
Petons i ànims, guapo!
Merike, Zel, mercès pel vostra seguiment, però estic encara indignat, i penso que si a totes les
persones que amb més de66 anys, els hi diuen que no poden conduir el seu
vehicle... estem ben arreglats !
Potser tens raó i potser, al capdevall, els metges només et volen dir que siguis prudent...
Vull dir, als qui seguiu el bloc, que vaig veure el Tete (el Carles per vosaltres) el dijous passat i el vaig veure com sempre, feia bona cara, bon color, bon humor i es va cruspir tot el pica-pica de la taula i més...
Dels "baixos" no li vaig preguntar com anava, però suposo que "alterat"... com sempre...!
Com jo li vaig dir a les metgeses que ens visiten i ue som molt amics, anem al Moli-restaurant- i amb un bon dnar arreglem-ho tot això.
Que volen que tinguem vint anys per prohibir-nos... QUE?
Així si elles tenen tanta memòria, per que prenen notes, Anda ja!!!
Jo menjo cues de pansa, el que resulta que ara en resepcten per a totohom i no n'hi ha a les botigues... He dit ?
A mi em volien reure no se que de dins que si no em tornaria groc i després tots a correr, els vaig dir que si em tornava groc ja podrien venir els grocs que ens han de fer còrrer... !!! Quan hi serem. I m'aguanto vermellet de cara i m'haig d'afaitar per que em pendrien per un orangutan...
O sigu el que deieu fa no gaire,
Aspirina i bicarbonat i a veure venir, que als celosos mestes de la salut no els costa gens enviar-te a l'hospital, i HOSPIT, que s'està molt bé a casa... Us deixo que no acabaria, que en aquest mon un s'ha de valdre per ell... Anton.
Carles, tot i amb la teva indignació m'ha fet riure el teu final de poema. tens raó: Que estudii ell la geografia!
Però supooso que més bé o més malment intenten fe r la sev a feina per a prevenir o ajuda r als que puguin tenir alguna malatia d'aquestes. No t'enfadis Carles. M'alegro del diagnòstic encara quea tu et faci enfadar ... clar que jo, (com tu suposo) estava segura que seria així... que no hi ha res de res.
Una abraçada, Carles.
Ara m'agrada, home!! Que l'altre dia et veia molt xafat...
De la manera que escrius és veu a la primera que el cap el tens perfectament al seu lloc :-))
Jo també perdo la memoria de les coses inmediates, la culpa? la fibromialgia.
M'agrada el teu escrit, feia dies ara que no hi deia la meva.
Publica un comentari a l'entrada