Només ens queda la minsa parla,
una petita pàtria,
menystinguda, blasmada,
arraconada, encerclada
i una mica de l’orgull,
d’un poble que tant sols,
ens deixen sobreviure,
i mirar el sol,
que miraculosament
torna a sortir, esperant que passi el dia,
sospirant que torni la nit.
Quan torni la tenebra,
li demanaré a Belcebú...
què hem de fer,
per canviar el cicle
i retornar amb els vells diables,
que ens tornin
les il•lusions del viure,
la llibertat d’un poble
i condons per sobreviure.
Un continent cada cop
més malalt, més pobre
i més malaurat.
Sóc dels dolents
i aniré a l’infern dels homes
lliures, on hi surti el sol
de Satan
i la llibertat sigui lliure.
una petita pàtria,
menystinguda, blasmada,
arraconada, encerclada
i una mica de l’orgull,
d’un poble que tant sols,
ens deixen sobreviure,
i mirar el sol,
que miraculosament
torna a sortir, esperant que passi el dia,
sospirant que torni la nit.
Quan torni la tenebra,
li demanaré a Belcebú...
què hem de fer,
per canviar el cicle
i retornar amb els vells diables,
que ens tornin
les il•lusions del viure,
la llibertat d’un poble
i condons per sobreviure.
Un continent cada cop
més malalt, més pobre
i més malaurat.
Sóc dels dolents
i aniré a l’infern dels homes
lliures, on hi surti el sol
de Satan
i la llibertat sigui lliure.
3 comentaris:
Celebració de la nostra nació avui!
Que tinguis un bon cap de setmana!
És l'unica solució que tenim? Fer un pacte amb el diable!
Una mica trist, però , ple de raó el teu poema.
quin escrit més trist però quina vella cuaresma més eixerida!
Publica un comentari a l'entrada