El vint-i-tres de febrer de 1981, cap a la vesprada vaig tenir por. A les onze de la nit van passar per davant de casa un grup d’energúmens, cridant, fent gatzara i crits contra C.D.C., la Generalitat de Catalunya i el president Pujol i vaig temer per la meva integritat i en conseqüència per la dels meus fills i esposa. Jo era una persona coneguda en el meu poble, per la meva militància política i per la meva posició antifeixista.
No vaig pas amagar-me ni fugir, però vaig prendre una decisió que crec fou un xic covarda i prudent, omplint un xec en blanc, per si passava alguna cosa i jo no estés a casa en data posterior al vint-i-tres de Febrer... no fos cas que tornessin aquells bèsties i fessin alguna malesa contra mi.
Vaig guardar el taló dins de l’Enciclopèdia Catalana en una pàgina convinguda, li ho diguí a la Dolors i m’expressà :
- Vols dir que no exageres ?
- Ací no hi farà cap mal, oi ... ara ja ho saps.
He guardat aquest xec, per tenir constància de la vergonya d’un dia i ser notari de la meva història. Ara suposo que no cal guardar-lo i el faig públic. La Gran Enciclopedia Catalana m’ha servit de caixa forta.
5 comentaris:
Carles, no saps que guardar papers dins les pàgines de les Enciclopèdies és moooolt comú? Havies d'haver triat un altre lloc :-)
On és la vergonya? Vas mirar que la teva família pogués quedar protegida econòmicament si passava qualsevol cosa.
El dia 23 de febrer de 1981 un amic meu marxava a la mili, a Vitòria. Un grup d'amics el varem anar a acomiadar. Quan ja eren dalt dels trens un tio amb una ràdio petita és passejava per l'andana cridant "un golpe de Estado, ha habido un golpe de Estado" i tots vàrem dir "quina poca gràcia que té aquest, anar dient això per espantar als nanos"
Varem marxar i la xicota del noi que marxava em va acompanyar a classe (llavors jo feia COU en horari de tarda) i quan varem arribar, cap a les 7 de la tarda (ja m'havia perdut alguna classe) ho trobem quasi buit... "Però què passa?"
"Què no ho sabeu? Hi ha hagut un cop d'Estat!!"
Ens varem quedar sorpreses i varem decidir anar cadascuna a casa seva...
De por, aquell dia, crec que en vam passar tots per un motiu o altre... avergonyir-se? Els que si s'haurien d'avergonyir de veritat, aquests segur que no ho fan!
Quan vingui a casa teva et demanaraé que em deixis consultar l'enciclopedia. Jo sempre he pensat que les enciclpedies, llibres de saviesa àmplia, proporcionaven quelcom més que un normal coneixement. Sempre hi ha un lloc pels secrets.
Jacint de Cal Pèsol
Doncs jo, tete, llavors treballava a Opur, t'enrecordes? (d'aqui li ve la fama mundial de l'empresa) i anant cap a la costa em vaig creuar amb un convoi militar i m'en vaig entornar a casa i vaig fer festa (no sé si m'ho vas descomptar del sou...).
Ah aixó si! quan va sortir el rey em vaig sentir tranquil... ja ja ja
dons jo també el recordo aquest dia, vaig quedarme a casa seguint-ho per la televisió, no em va fer gens ni mica de gràcia.
Publica un comentari a l'entrada