Estava estenent la bogada al terrat de casa , quan tot d’una, de la Plaça dels Enamorats ha sortit una exclamació sorollosa, vital i barruera...- “Tia buena!...”
Feia temps que no sentia a dir aquesta “floreta”, altrament dita en el idioma hispànic “piropo”.
He quedat commocionat per l’efervescència d’aquesta manifestació vital, d’amor a primera vista.He tret de seguida el cap per la barana, per veure la dona maca, però no he tingut sort, la plaça estava buida i deserta....la dona meravellosa de la que m’havia fet il•lusions per veure-la, no hi era, el món és efímer, només els que volten pel carrer, tenen la sort de veure les femelles agraciades per Afrodita.
He vingut cap l’ordinador i en el Google he cercat “Tía Buena”, no he tingut sort, no era ni tant sols una pàgina pornogràfica... no és el meu dia.
2 comentaris:
bones,
bones?
bones!!!
Encara teniu saludables neguits. Axò és vitalitat... No us destorbo. Anton
Publica un comentari a l'entrada