Les primeres flors de primavera,
els primers esclats de sang nova
i els primers desitjos d’un nou dia,
d’un nou alè, d’un nou viure
un jorn darrera l’altre.
Un roig intens a Marganell,
sortint del Bages estimat,
després de Sant Benet,
sota l’abraçada de Montserrat
al peu de la carretera....
- Que tenen algun problema ?
- Mercès noia estimada,
no és corrent trobar-se algú com tu
oferint auxili no demanat.
- Mercès noia de Marganell.
Que els vents del futur
et siguin propicis,
i les Margaridoies salvatgines
omplin el teu entorn,
amb les olors i les flaires
sota l’ ombrall dolç
de la gran muntanya.
Fotos: Francesc Borràs
10 comentaris:
quins petits espectacles de la natura
M'ha semblat un bon moment per acol·leccionar... o potser més d'un. Una moment múltiple.
Jesús, és un espectacle gloriós la vista de Montserrat des de Marganell, sobretot acompanyat dels amics de l'ànima des de fa cinquanta anys !
Carme, la vida és tot un recull de mals i bons moments. Jo escullo els bons, que els dolents ja venen sols.
Ja et torno a veure amb l'optimisme a coll.Que tu hi faltes per aquí donant guerra i consells expresant sentiment i emocions que no som de suro...
Estic content de saber de tu.Anton.
Carles vas fer bé d'anar a Marganell. És un poblet petitó però amb molt d'encant, més encara, si vareu anar a dinar a Can Ramón, restaurant molt "culer" i de plats com Déu mana. El mató de Marganell és deliciós. Desprès del Monestir de Sant Benet de Bages val la pena omplir la tripa a Marganell i gaudir de tot el qué expliques. Et torno a veure optimista i això em complu.
Jacint de Cal Pèsol
Debades, Antón de l'ànima necessitem una recàrrega de bateries !
Jacint una tia avia de la meva dona era la que fabricava el famós mató de Montserrat que després venia a les parades dalt a la plaça del Monastir.
Tete, a la mama li encantava tant Marganell i el seu entorn...!!
Gràcies per recordar-m'ho.
A tu si que convé que tots els vents et siguin propicis, i les olors benèfiques, i l'amistat inquebrantable, que t'ho mereixes tot!
Oh, oh i mil vegades oh!! Montserrat què preciós!!
I el Bages, el meu Bages de quan era petita :-))
Publica un comentari a l'entrada