“Quan jo n’era petitet,
Festejava i presumía.
Espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia”
Ara ja no en sóc petitet,
però encara somnio,
encara guardo l’anell,
per si la força m’oblida.
“ai clavell morenet,
estimada rosa del dia”
Festejava i presumía.
Espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia”
Ara ja no en sóc petitet,
però encara somnio,
encara guardo l’anell,
per si la força m’oblida.
“ai clavell morenet,
estimada rosa del dia”
4 comentaris:
Aquest jove tan ben plantat deus ser tu!! :-)) Mira'l ell quin goig que fa!! hehehe
hola Carles,
bonic escrit, teu suposo.
Vaig llegint, vaig passant, sense fer massa soroll no sigui que la vida, se n'adoni i encara m'ho posi pitjor...
sssssss
Desitjo que estiguis be.
menta fresca, l'escrit és en part meu i en part d'una cançó tradicional de mitjans del mil.leni passat. Estic content que em diguis alguna cosa, l'alfàbrega esta perfectament, encara que no creix massa. Un petó.
Un home molt maco i bo a la foto:) Que és el canço tradicional? Em sembla familiar, com és possible?
Els Animals diuen (potser:):
"La meva fe era molt més fort
Jo creia als proïsmes
I era més vell llavors
Quan era jove"..
YouTube - Eric Burdon & The Animals- When I Was Young
Bona nit!
Publica un comentari a l'entrada