LES FESTES

 

Estem a punt d’acabar aquestes festes. Tothom té ganes de finir aquesta voràgine d’emocions forçades, desitjades, cansades i quasi bé sempre estèrils en quant a resultats. Gràcies a Déu!... Com si Déu hi tingués alguna cosa a veure; com si Ell hagués establert el què i el com de com ens hem de comportar. Si barregen conceptes emocionals, comercials, tradicionals, religiosos, infantils, sexuals, gastronòmics, etílics i un mai acabar de collonades diverses.

Jo finiré (si Déu vol) les tongades de disbauxa, encarnant la figura d’en Melcior (el Rei Blanc) a Castellolí, el meu poble d’origen, on la Comissió m’ha encarregat de representar amb la màxima dignitat possible la figura d’un rei sense regne.  Jo, un republicà de tota la vida, encarnant la figura d’un Rei...

La veritat és que em fa molta il·lusió. L’any 1959 amb 17 anys ja vaig fer amb prou dignitat la figura d’en Baltasar (el rei negre) i la veritat és que ara, després que el Sant Pare descobrís al Google que els Reis eren bètics de Tartesos, encara em fa més cosa, doncs com molts de vosaltres sabeu tinc el cinquanta per cent de sang andalusa.

M’han demanat també que faci un petit discurs per als nens i pels més grans... fa tres setmanes que el toco i el retoco i no toco de peus a terra. Estic més emocionat que en Juan Carlos preparant el parlament de Nadal. O potser no és ell qui se’l prepara?.  Ara m’havia perdut. Ara voldria que el meu pare tornés a la vida i veiés que el seu fill, encara col·labora amb una cavalcada que ell va crear l’any 1947.

Sento la mare dient-me: - Fill, posa’t aquest drap de fil al coll, perquè sinó ho embrutaràs tot del negre de tap de suro cremat... Si mama... t’estimo. Pot ser que sí, que aquestes festes serveixen d’alguna cosa... al menys per a mi.