El meu veí, ha escapçat el xiprer del seu jardí, ha variat el perfil de les meves vistes. L'sky line del meu paisatge continua sent bonic, però ja no és el mateix,la meva merla no sap ara, on gronxar-se i el seu cant no refila com abans, el meu veí es diu Lluís.
Ha enfadat la merla que ara canta llunyana i sense refilar...
No es poden enfadar els ocells perquè després canvien d’arbre i no poden o no volen
piular bé.
Sóc un home de costums i en poc temps he perdut el cant de la meva merla i el cant d’en Pavarotti.
Hauré de cercar una altra merla...
i esperar un altre tenor que m’agradi,
perquè en Carreres i en Plácido,
estan molt vellets.
I jo també.
5 comentaris:
Calla, calla, i si cantes tu una miqueta? Segur que en saps de boniques...
Ara que amb la ventada de gener van caure tants pins... tambér ha vanviat molt el meu skyline... els ocells pobrets sobre la teulada que no sabien on anar, ara ja s'han anat recol·locant, però costen aquests canvis sobtats!
Tito Beltrán - Nessun Dorma - Free MP3 Stream on IMEEM Music
I no pot ser que torni la merla, Carles? Potser només necessita uns dies per adaptar-se a la nova situació :-)
Carles, per aquí no en veig cap de merla, ho tenen negre. De jovens ja se'n veien poques... Aquí es lloc de tords per les olives, esturnells pel mateix i no cal dir pardals que son els amos del poblat. Les orenetes els hi costa de venir.A la granja sempre fan cap una colecció que com que hi troben bon tracte es fan les ames absolutes, allí els xipres que hi han dos de molt als, que els va sembrar la meva dona i jo els vaig plantar pugen amb uns 20 anys uns quinze metres i potser mes, i allí sebla un cafetin, jo no se que fan per dins del ramatge i no és insòlit veure algun dalt de tot del pal major com si fos un descobridor de noves amèriques... Si veig cap merla assenciada ja li diré que aqui dalt al rocar els feu bon tracte, qui sap si s'anima i puja a veure't. Crec que son molt del seu i no sé si en convenceré cap. Anton.
Publica un comentari a l'entrada