En un mes de febrer,
quan érem joves,
la neu va emblanquinar
el camí per fer-nos companyia.
Va caure suaument,
sense brogit,
dolçament, amb melangia.
Neu fràgil de febrer
sota el Castell,
olors a ginebrons, a pins,
a juventud, a desig, a fred,
tot, sobre les fulles seques.
Deixa’m mirar-te una altra vegada
i abriga’t que fa mal temps.
5 comentaris:
Va ser quan va néixer el meu germà!! Siiiiiii Jo tenia 13 mesos hehe (amb el meu germà ens portem 13 mesos i 13 dies) :-))
Quina núvia tan maca tens, CARLES!!... :-))
Si Assumpta, avui tothom es vol separar, jo encara vull juntar-me !
Ben fet!! :-))
Jo ara mateix em tornaria a casar amb el mateix!! :-DDD
Una bella dona a la neu!
Ens vam casar el 23 maig 1971 ... I quan vam anar a l'església caminant estava nevant!
Quina dona podría trobar millor,
però es que jo l'estimo !
Publica un comentari a l'entrada