Mireu-la tot ufana, arraulida
i rostida pel fred de febrer.
Aquesta gelor que s’arrapa
a la pell de la col
de l’hort de Cal Tendre.
A l’olla de l’àvia,
serà bullida, amb trumfes
de la mateixa terra.
Després ja estatovada,
amb cansalada “viada”
reberà el fregit
amb botifarra negre.
Menges d’hivern...
i rostida pel fred de febrer.
Aquesta gelor que s’arrapa
a la pell de la col
de l’hort de Cal Tendre.
A l’olla de l’àvia,
serà bullida, amb trumfes
de la mateixa terra.
Després ja estatovada,
amb cansalada “viada”
reberà el fregit
amb botifarra negre.
Menges d’hivern...
3 comentaris:
I jo, innocent de mi, que em pensava que això de trumfes només ho dèiem a l'Empordà...
M'agrada crua i amanida la col! Un petó!
Col i trumfa, bona menja... Qui en tenia quan tenia vuit anys ? En passavem de gana que no sabiem que era per que mai haviem estat ips , ni farts... les multinacionals d'ara acabaran amb tot això... Platos precocinados i a cotitzar, Carles... Quins canvis !!! Anton.
Zel, aquí també en diem patates i tant bones són les del Maresme com les de l'Empordà. Ep! em penso.
Anton, De la col i patata amb cansalada i botifarra negra, ara en diuen trinxat de Cerdanya i així als restaurants en fan pagar el que volen.
A Tiana, a ca l'Anita, el venen com un precuinat.
Publica un comentari a l'entrada