ANEM A LA FONT

Anem a la font
a buscar un cantiret d’aigua,
fresca hi brolla,
com la teva veu,
com la teva mirada.

A l’estiu dels cinquanta
el vestit estampat
et fa olor a primaveres.

Portes perfum,
de l’hort i ses moreres,
a esbarzer florit
a margarides salvatgines,
a les verdes ortigues,
a fulles de canya,
i a la palanca de fusta
que creuava
el nostre torrent.
Asseu-t’hi mama
escoltem-lo sense dir res.

Avui he tornat
al nostre broll.
No en queda res,
només muntanyes de terra.
El cel però,
és encara tant blau com ahir,
i la música,
son els xisclets
de les nostres orenetes.