A Barcelona m’hi sento com a casa. Amb els meus amics de sempre, hem anat a fer un llarguíssim passeig de nou hores. Ha estat enriquidor i deliciós cansar-nos plegats, descobrint de la mà i paraules d’en Francesc, n’Enric i les nostres esposes (que ara en diuen companyes), recons impossibles que encara romanen a la nostre Gran Vila.
En Francesc és un “cicerone” excepcional que coneix la nostra capital com el palmell de la seva mà. Cesc, fotografia aquest cartell si et plau... Faré un “post” dedicat a la meva Occitània i al meu amic en Joan deu Peiroton. Segur que li agradarà que al sud de les terres Occitanes pensem en ells i amb ell. Per a tu Joan ... un occità nascut a París.
Foto: Francesc Borràs
En Francesc és un “cicerone” excepcional que coneix la nostra capital com el palmell de la seva mà. Cesc, fotografia aquest cartell si et plau... Faré un “post” dedicat a la meva Occitània i al meu amic en Joan deu Peiroton. Segur que li agradarà que al sud de les terres Occitanes pensem en ells i amb ell. Per a tu Joan ... un occità nascut a París.
Foto: Francesc Borràs
4 comentaris:
Malgrat el descompte no hem pogut entrar. Estaba tancat.
Res de mès frustrador com de veure's convidat a entrar a un lloc tancat i barrat, m'imagino. En tot cas, gràcies, amic Carles, gràcies per la dedicatòria!!! M'ha fet molta il.lusió. Espero poder passar pel Rocar a visitar-te, en tinc ganes, fa temps que en parlem i no he sabut fer-ho, caram! M'ho cal fer! Una abraçada!
I sobre tot varem tornar a gaudir de tres valors l'amistat, l'amistat i l'amistat
No espot demanar res millor
l'enric
Publica un comentari a l'entrada